Pentecosta. No estem sols!!!

Podem pensar que aquells homes a qui el Ressuscitat enviava per aquells mons de Déu eren diferents a nosaltres, superherois, revestits d’immortalitat i amb tota la sort del mon.

Podem pensar que tots, sense excepció, vestien el vestit de la perfecció i que, per tant, no tenien necessitat de l’Esperit.

Podem pensar que no existia dubte ni desesperança, ni pecat ni deserció.

Dos mil anys després d’aquell temps inaugurat per l’Esperit Sant, en el temps de l’Església, seguim amb les mateixes lluites i amb els mateixos condicionants per viure com a testimonis del Ressuscitat.

Donem gràcies per aquesta gran casa en la qual tots tenim un lloc

Uns volen viure aquesta experiència al marge de l’església. Ens veuen desfasats i tancats en nosaltres mateixos i sense voler escoltar la veu de l’Esperit que ens crida a la renovació personal i comunitària.

Uns altres, àdhuc conscients de les limitacions i traïcions a l’esperit de l’Evangeli, volem l’Església perquè sabem que si fos perfecta i santa al cent per cent… no tindríem cabuda en ella. Perquè la sentim tan nostra, hi treballem, ens hi comprometem i ens desvivim fins a la mort per qui és el més gran en ella: JESUCRIST.

En un clima de preparació per a la solemnitat de Pentecosta, el Papa Lleó XIV ha encoratjat en l’Audiència d’aquest dimecres passat, de mode particular als joves, a “respondre amb generositat i entusiasme a la seva crida a treballar en la seva vinya”.

Avui, festa de Pentecosta, donem gràcies a Déu per aquesta gran casa en la qual tots tenim un lloc i alguna cosa a oferir i realitzar: L’ESGLÉSIA.

Una església sinodal que es fa forta en la COMUNIÓ de germans i germanes units en fe i en la mateixa esperança. Una església que es llança al futur sense por conscients que portem entre mans la major riquesa que el món pot esperar: L’EVANGELI. Una església que parla sense embuts, sense vergonya i que, precisament per això, el seu missatge provoca espurnes.

Una església amb afany de superació tot mirant als orígens del nostre naixement, i també amb fraternitat i alegria, amb valentia i audàcia per presentar a Jesucrist… encara que sigui trencant esquemes i tradicions, cors i maneres de viure.

Pentecosta, als cinquanta dies de la Pasqua Florida, és un vent nou que ens ve per llançar-nos com a Església a la conquesta d’aquest món, tan dur d’entendre i comprendre, tot mirant de viure i estimar les coses de Déu.

Pentecosta… amb tot el que l’Església ha estat i és, suposa un obrir de bat a bat la creativitat de tot creient perquè el missatge de salvació de Jesucrist no quedi clavat en les quatre parets d’una sagristia o decorant la bellesa d’un temple.

Pentecosta… amb els nostres cansaments i incoherències ens infon aires nous, ganes i il·lusió, companyia i fortalesa, honestedat i transparència, vitalitat i ànsies de conquesta per a Déu i pel bé de tots.