Ascensió-Glorificació-Esperança
Celebrem la festivitat de l’Ascensió de Jesús al Cel. Ens referim al fet que Jesús, a la vista dels seus deixebles, deixa definitivament d’estar amb ells de manera visible aquí en la terra. Des d’ara ja no veuran més físicament Jesús. Hem llegit dos textos –el dels Fets dels Apòstols i el de l’evangeli de Sant Mateu– que situen l’Ascensió en dos llocs i en temps diferents. No és ara el moment per aprofundir en aquesta diversitat. La tradició cristiana ha prioritzat la versió més narrativa dels Fets dels Apòstols que ens concreta el lloc i temps. Així, el pelegrí que visita Terra Santa venerarà l’Ascensió de Jesús en un indret de la Muntanya de les Oliveres, a la vista de Jerusalem, “a la distància que és permès recórrer en dissabte” (Ac1,12).
Voldria apuntar breument unes reflexions sobre l’Ascensió:
1a. Si aquesta partença de Jesús fos un abandonament dels seus, no tindríem res a celebrar: no fora una festa sinó un trist comiat. Però no, Jesús ha dit als apòstols: “jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). L’Esperit Sant, que rebran pocs dies després en la Pentecosta, testificarà aquesta presència espiritual de Jesús amb els seus.
2a. L’Ascensió per a Jesús és recuperar el lloc que li és propi. Recordem: Ell “essent de condició divina... es va fer no res, prengué la condició de servent” (Fl 2,6-8). Així, a aquell abaixament que contemplem en l’Encarnació per Nadal correspon ara l’exaltació a la Glòria.
3a. A més, hem de considerar l’Ascensió com el preludi del retorn definitiu de Jesús a la fi dels temps: “Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltes cap al cel, tornarà de la mateixa manera com heu vist que se n’anava” (Act 1,11). Aquestes paraules estableixen un vincle profund entre l’Ascensió i el retorn al final dels temps. Jesús resta amb el Pare fins a la seva darrera manifestació.
4a. Jesús inaugura una nova manera de viure amb Déu. Ell, triomfador de la mort, va a preparar un lloc per als seus escollits, perquè siguin sempre amb ell (Jn 14, 2s).
5a. L’espiritualitat cristiana de l’Ascensió. Els cristians hem de viure units amb el Senyor glorificat per mitjà de la fe i els sagraments. Fem néixer en nosaltres una espiritualitat d’esperança activa: transformar el nostre món perquè assoleixi la glòria a què Déu l’ha cridat.