En esperança vam ser salvats
Una quarantena de pelegrins del nostre arxiprestat de Les Valls d’Andorra formarem part del pelegrinatge diocesà que demà iniciarem al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes. En aquest santuari marià que acull, anualment, uns tres milions de pelegrins, ens trobarem amb persones provinents de diferents parròquies del nostre Bisbat d’Urgell.
Tota persona que va a Lourdes, com a pelegrí o visitant, queda impressionada per la quantitat de malalts que hi troba i, amb facilitat, ens adonem que els malalts hi tenen un tracte preferent. Alguns malalts hi acudeixen amb les seves famílies, d’altres són acompanyats per les diverses Hospitalitats diocesanes de la Mare de Déu de Lurdes que són presents arreu del món i a les que cal agrair la seva tasca de servei i atenció als malalts. Aquestes promouen i organitzen els pelegrinatges a Lurdes perquè, principalment, els malalts puguin viure la seva devoció a la Mare de Déu: pregar a la gruta de Massabielle, trobar consol, demanar per les seves necessitats...
La Pasqua del Malalt ens parla de vida i ens porta esperança
És evident que la pastoral del Santuari de Lurdes té molt en compte la situació de les persones malaltes i totes les que pateixen. No oblidem que per la festa de la Mare de Déu de Lurdes, 11 de febrer, celebrem la Jornada Mundial del Malalt. Però aquesta l’hem d’unir amb la celebració d’avui: la Pasqua del Malalt. La Pasqua ens parla de vida i ens porta esperança. Per això el lema d’aquesta Pasqua del Malalt, ben emmarcat amb aquest Jubileu 2025, és: “En esperança vam ser salvats” (Rm 8, 24). Ja el Papa Benet XVI ens recordava en l’encíclica “Salvats en esperança” que Déu és el fonament de la nostra esperança perquè Déu ha salvat el món: “És cert que hem de fer tot el que es pugui per superar el patiment, però extirpar-lo del món per complet no és a les nostres mans, senzillament perquè no podem desprendre’ns de la nostra limitació, i perquè cap de nosaltres és capaç d’eliminar el poder del mal, de la culpa, que -ho veiem- és una font contínua de patiment. Això només podria fer-ho Déu: i només un Déu que, fent-se home, entrés personalment en la història i hi sofrís” (SpS, 36).
És gràcies a Maria que aquest Déu es fa home, entra en la nostra història i esdevé el Salvador del món. A Maria hi acudim potser amb els nostres sofriments i malalties perquè intercedeixi davant el seu Fill. En Ella ens volem emmirallar perquè no va perdre mai l’esperança i la confiança en el Senyor, tot i les dificultats i el sofriment presents en la seva vida. Que sota la seva protecció i intercessió, esdevinguem amb Maria, pelegrins d’esperança.