Un sopar memorable
El grup que acompanyava Jesús arribà joiós a Jerusalem. L’entrada del diumenge fou espectacular: rams, cants de festa i hosannes al Fill de David. S’acostava la Pasqua i esperaven ansiosos menjar el Sopar Pasqual a Jerusalem. Tant que un temps abans ja preguntaven al Mestre on volia que preparessin el sopar. Celebrar el Sopar Pasqual a Jerusalem, alguns ni ho havien somniat mai.
Arribada l’hora es reuniren a la “takalima”, la sala noble de la casa dels amics que acollien Jesús i els seus.
El sopar començà amb sorpresa: «Jesús “es tragué el mantell, se cenyí una tovallola i desprès de tirar aigua en un gibrell començà a rentar els peus dels deixebles». Era una feina que feien els criats amb els amos. Ells no ho entengueren i Jesús els explica que ell ha vingut a servir i no a ser servit.
El grup que acompanyà Jesús arribà joiós a Jerusalem
Posats a taula, la conversa era rica i variada. Jesús els parlava de mantenir-se units a Ell, com les sarments al cep i ells comentaven i feien broma. Fins que Jesús, amb un posat trist els anuncia que un d’ells el trairia i convidà Judes Iscariot a sortir per acabar la feina que estava fent. En aquell moment, els deixebles quedaren corferits, tot i que no entengueren gaire el que passava. Hores més tard, comprengueren les paraules de Jesús i els fets de Judes.
Jesús aprofità el moment per donar un to més íntim al sopar. Prengué el pa, el beneí i els donà: “Preneu, mengeu, això és el meu cos”. El mateix va fer amb la copa: “Preneu, beveu-ne tots que aquesta és la meva sang”. Mengen i beuen tot recordant el que havia dit Jesús als jueus reunits a la sinagoga de Cafarnaum: “Si no mengeu la meva carn i beveu la meva sang no podeu tenir vida en vosaltres”. L’ambient creat estava impactant els deixebles. Jesús puja el to amb unes recomanacions vives i sentides. I els dona un manament: “Que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”. I aquest manament el fa signe d’identitat entre els seus seguidors: “Per l’estimació que us tindreu els uns als altres, tothom coneixerà que sou deixebles meus”. L’ambient havia arribat al punt culminant. Jesús seguí parlant de romandre units i feu una llarga pregària al Pare en la qual els apòstols repetien algunes de les afirmacions del Mestre, com si es tractés de memoritzar-les.