Diumenge de Pasqua a Jerusalem
Fa quaranta anys, el que subscriu aquest article celebrava la Pasqua a Jerusalem. En tinc un record entranyable. Va despertar un dia assolellat i radiant. Les campanes del Sant Sepulcre tocaven a glòria.
Pels carrers, els fidels, abillats amb les millors robes, se saludaven: «Christós anéste» (Crist ha ressuscitat). I la resposta: «Alezés aneste» (veritablement ha ressuscitat). S’intercanviaven regals i obsequis: entre la jovenalla, ous de Pasqua pintats. Entre els adults, dolços i pastissos casolans que les mestresses havien preparat amb tota cura. Tothom amb la rialla de festa.
Per al creient era una experiència impactant, inoblidable
Alguns col·lectius destacaven entre la multitud: els joves boys scouts desfilant ben ordenats al so de trompetes i tamborins. Altres recorrent els carrers cantant airoses cançons primaverenques que em recordaven les nostres caramelles. Es feien notar els etíops que lluïen vestits blancs sobre la seva pell morena.
La plaça davant la Basílica del Sant Sepulcre era un bullici de gent que entrava o sortia, segons l’hora de les funcions religioses.
A l’interior, les diferents confessions cristianes que hi tenen un lloc de culte (catòlics, ortodoxos, armenis, sirians, coptes i maronites) cadascuna al seu torn i moment, hi celebren la resurrecció de Jesús amb els seus ritus i cerimònies.
Cada patriarca, acompanyat dels seus diaques, acòlits i cantors, amb el poble fidel, presidia la solemne litúrgia per honorar la vida nova del Ressuscitat amb riquesa de signes: els llums, l’encens, les uncions i benediccions... A l’ hora convinguda, per torns, tots recorrien el recinte basilical en solemne processó, entre cants de glòria i al·leluies. Totes aquestes processons acabaven amb l’entrada del patriarca a l’interior de l’edícula que guarda les restes del que fou el sepulcre de Jesús, l’encensaven i resaven en silenci, mentre els fidels a l’entrada del sepulcre, cantaven els seus cants de resurrecció.
Per al creient era una experiència impactant, inoblidable. Els turistes i curiosos miraven sorpresos i no paraven de fer fotos o de filmar (no hi havia encara els telèfons mòbils) per endur-se’n a casa aquella imatge festiva d’un dia de glòria: la Pasqua a Jerusalem.