Temps de conversió

Dos fets tràgics són els que apareixen en el fragment de l’evangeli d’aquest tercer diumenge de Quaresma (Lc 13, 1-9). El primer es tracta del cas d’uns galileus que en el moment d’oferir els sacrificis van ser assassinats per ordre de Pilat. Es barrejà la sang dels animals sacrificats amb la sang humana, un fet escandalós i horrorós per a qualsevol persona que fos observant de la Llei jueva.

El segon fet que va commocionar el poble va ser la mort dels divuit homes quan la torre de Siloè els va caure al damunt. Un fet incomprensible i sense sentit. Si bé el primer cas era fruit d’una decisió humana, el segon es produïa de manera fortuïta amb la mala sort de trobar-se justament en aquell lloc i en aquell precís moment.

Són dues situacions marcades pel dolor i pel sofriment que inevitablement ens qüestionen i cerquem de trobar-hi una explicació i un sentit. Per això Jesús mateix, en la seva conversa, els diu alguna cosa sobre la seva manera de pensar, encara que no respon totalment als seus interrogants.

Jesús els deixa clar que aquells galileus no van trobar la mort perquè fossin més pecadors que els altres galileus ni els divuit homes perquè fossin més culpables que els altres. Jesús no els diu el motiu, però els descarta que sigui una conseqüència de coses que han fet o hagin deixat de fer. (Quantes vegades ens hem preguntat o hem sentit dir: però què he fet perquè em passi això).

Jesús, mestre de vida, més que entrar en grans reflexions sobre el misteri del sofriment, aprofita l’avinentesa per convidar-los a viure el temps present com una oportunitat per canviar de vida, perquè la mort pot arribar de manera imprevista com en els dos casos esmentats.

Segons com els seus oients interpretaven aquestes paraules podien acabar fent-se una imatge equivocada de Déu, com si jugués a sorprendre les persones. Però Déu és pacient i misericordiós. Per això els explica la paràbola de la figuera, plantada a la vinya, que no donava fruit. Després de tres anys sense collir-ne cap, el propietari decideix tallar-la perquè no fa més que ocupar la terra. Però el propietari cedeix a la petició del vinyater que li demana un any més. Un temps llarg, una oportunitat més perquè acabi donant fruit. Un temps més, amb un compromís pres, amb constància per treballar la pròpia vida perquè segurament encara podem donar aquell fruit esperat.