Sembradors d’esperança

Entorn de la festa de Sant Josep, l’Església celebra el Dia del Seminari. Aquesta celebració s’inspira en la responsabilitat paternal que sant Josep assumí en la Sagrada Família de Natzaret i especialment envers l’Infant Jesús. Per això, l’Església posa sota el patrocini de sant Josep els joves que, en el seminari, es preparen per esdevenir sacerdots. El seminari és un lloc i un temps de formació dels futurs responsables de les nostres comunitats.

Enguany, amb el lema “Sembradors d’esperança”. Aquest lema està en íntima relació amb l’any jubilar, que celebrem. I s’adapta perfectament al paper que els ministres ordenats han d’exercir en l’Església.

Recordant la paràbola del sembrador, el sacerdot també és sembrador: anuncia la Paraula de Déu, celebra els sagraments, acompanya la comunitat, fa camí juntament amb els germans. En el missatge per a aquesta Quaresma, el papa Francesc ens diu que “caminar junts significa ser artesans d’unitat, partint de la dignitat comuna de fills de Déu (Ga 3,26-28); significa caminar, braç a braç, sense trepitjar o dominar l’altre, sense deixar que ningú es quedi enrere o se senti exclòs”.

És cert, també, que en aquest món que cerca l’esperança ens trobarem amb persones desanimades que miren el futur amb pessimisme, com si per a elles no existís la felicitat. A totes elles, el sembrador cal que hi faci arribar la llavor.

I la llavor que se sembra és l’esperança. Una esperança que ens fa confiar en un futur millor tot i les decepcions que haurem pogut viure en el passat i en el present. Una esperança que comporta no perdre la il·lusió encara que es riguin de nosaltres i ens considerin uns somniadors. Una esperança que és desig i expectativa del bé. Una esperança que del temor en fa sortir la confiança; del desànim, la serenitat; del dubte, la certesa.

Aquesta no és una simple esperança humana, social ni utòpica com alguns poden pensar. Per al creient, aquesta esperança té un fonament: la resurrecció de Jesús. I té un terme: la vida eterna.

D’aquesta esperança els sacerdots, en el seu ministeri apostòlic, en són els sembradors. Per això, avui preguem pel seminari i pels futurs sacerdots de les nostres comunitats: sembradors d’esperança.