Estimeu els enemics

En escoltar els ensenyaments de Jesús, no és estrany que la gent se sorprengués. Els mateixos evangelis recullen comentaris expressant admiració per la novetat de les paraules i per la manera d’ensenyar del Mestre.

Nosaltres tenim la gran sort de tenir els textos evangèlics que ens permeten llegir-los una vegada i una altra. En canvi, els deixebles havien d’estar atents a les seves paraules. Ells eren ben a prop del seu mestre. Podien escoltar-lo amb bones garanties acústiques. Però potser es van acabar preguntant: ho he sentit bé? I no és estrany que tinguessin aquesta reacció després de sentir: “Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra” (Lc 6, 27-29).

Quina invitació tan nova i sorprenent. Per si n’havia quedat algun dubte, Jesús repeteix novament el seu ensenyament: “Estimeu els vostres enemics” (cf. Lc 6, 35). I així, al mateix temps, reforçava el seu ensenyament i en remarcava la importància.

La novetat del missatge els va comportar una preocupació: com poder arribar a estimar els enemics! Era (i és) una proposta del tot inesperada, perquè si l’altre el considero el meu enemic, no neix del meu interior, de forma natural, un sentiment d’amor, sinó més aviat tot el contrari.

Per què Jesús fa aquesta difícil proposta als seus deixebles? Doncs perquè se’ns convida a ser misericordiosos com ho és el nostre Pare del Cel, que “és bo amb els desagraïts i amb els dolents” (Cf. Lc 6, 35-36). No és una proposta fàcil de vida, certament, però tampoc és impossible. No tothom podrà arribar a viure-la, perquè no és fàcil trencar els dinamismes negatius que es van intensificant amb els enemics. Però hi ha qui opta per destruir-los i ho fa posant-hi amor, sabent, fins i tot, que el seu oferiment de perdó i d’amor pot ser no correspost.

Però així és l’amor de Déu: gratuït, generós. Siguem també generosos amb el nostre perdó i amb el nostre amor. Com ens diu Sant Pau: “Ell ha estat el primer d’estimar-nos” (1 Jn, 4,10). Que ens avancem a estimar i a perdonar seguint l’exemple del Senyor, però sobretot comptant amb la seva ajuda.