Feliços els qui ara passeu fam?

Feliços els qui ara passeu fam, Déu us saciarà.

Però, ai de vosaltres els qui ara aneu tips,

vindrà el dia que passareu fam» (Llc 6,21 i 25)

Si ho escric amb interrogant no és perquè dubti de la paraula de Jesús, sinó perquè és la primera pregunta que es fa qui escolta aquesta frase del Mestre de Natzaret.

Estem acostumats a les benaurances tal com les llegim o escoltem a l’evangeli de Mateu. És a dir, són benaurades les persones que, amb béns materials o sense, se senten dependents de Déu en tot. Aquells que, com diu el salmista, tenen l’esperança posada únicament en el Senyor i confien només en Ell. S’identifiquen amb els pobres de Yahvé que omplen les pàgines de tota la tradició bíblica. Avui, però, llegim l’evangeli de Lluc i ell parla de manera més provocadora. Paral·lelament als qui són benaurats, Lluc fa un plany i una amenaça davant el judici de Déu: «Ai de vosaltres els rics, ja heu rebut el vostre consol. Ai els qui ara aneu tips... els qui ara rieu... ». Quan les riqueses són el consol de la persona arriben a ocupar el lloc que correspon sols a Déu. Jesús es refereix als qui viuen satisfets de si mateixos i indiferents a les necessitats dels altres.

Amb el seu missatge, Jesús ens posa davant la trista realitat que veiem en el món: la pobresa, la fam, els milions de persones desafavorides que no tenen el necessari per a desenvolupar-se. I és per això que són els preferits de Déu: «és vostre el Regne de Déu...».

Tot sovint, diverses institucions i organismes ens conviden a prendre’ns seriosament la realitat de la pobresa en el món, dels qui viuen desnodrits i sense dignitat, els qui no tenen veu ni poder, els qui no compten per a res en el camí del desenvolupament. . 

Aquesta setmana hem començat la campanya de Mans Unides contra la fam. Tindrem l’oportunitat d’implicar-nos en diverses activitats que desvetllaran la nostra solidaritat. I ens faran adonar de la nostra realitat benestant. Sacsejaran la nostra consciència. Ens ajudaran a entendre una Església més evangèlica. Ens poden fer més humans i més capaços d’austeritat i generositat.