Acollir Crist, en els germans

Avui, Jesús ens diu a l’evangeli de Mateu quelcom que a la lògica humana sembla contradictori o paragògic: que en el camí que porta al Regne de Déu, qui guanya, perd; i qui perd, guanya: Els qui vulguin guardar la vida en poder seu la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. La lògica del Regne de Déu no està a fer càlculs meticulosos, sinó a posar-se confiadament a les mans del Pare... Ens poden resultar dures les paraules de Jesús, potser estem tan acostumats a veure l’aspecte bondadós, dolç i agradable de l’Evangeli que ens oblidem de tot allò que hi ha de responsabilitat, d’exigència, de compromís, de sacrifici... El Mestre ens ensenya avui fins on ha d’arribar el primer manament: Estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme. Però no en abstracte, sinó donant la vida en el dia a dia. Servint els altres. Especialment els pobres. No podem anteposar res ni ningú, ni tan sols els éssers més estimats, a l’amor amb què cal que l’estimem a Ell i al proïsme. I en aquest amor hi ha present el fet d’assumir la creu, en la qual es fa realitat l’amor i el sacrifici pels altres. Pensar només en un mateix, de manera egoista, és perdre la vida, perquè, qui obra així, és incapaç d’estimar; i qui no estima, tampoc no pot entrar en comunió amb Déu, que és Amor i font de vida. En canvi, els qui amb el Crist perden la vida, els qui la gasten cada dia en l’amor, en la generositat, en el servei als altres, aquests la retrobaran, més plena encara.

Ensenyava el cèlebre filòsof Emmanuel Kant que l’home ha d’obrar el bé mogut, no per una recompensa material, sinó per la justícia que el construeix com a persona en el ben obrar. Ara bé, també afegia que és just que qui obra el bé sigui recompensat. Les persones grans deien que el bé que hom fa no cau en el buit, i així és en efecte; encara que sovint no tingui un fruit immediat, tard o d’hora el bé que hem obrat acaba donant uns resultats favorables que fan que el món sigui millor, més humà. Des de la fe que vivim i compartim, cal que fem totes les coses en el Crist, des del pensament i el sentir del Crist, que ens diu: “Tot allò que fèieu a un d’aquests, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” Aleshores succeirà una gran meravella: serà el Crist qui ens acollirà a nosaltres en una vida nova, aquesta vida que ja hem començat a gaudir, i a viure gràcies al sagrament del Baptisme, del qual ens parla l’apòstol Sant Pau: “Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.”