Matrimoni d'argent i d'or

Cada any, en arribar a final de curs, els sacerdots de les parròquies de les Valls ens agrada convidar els matrimonis que durant aquell any celebren els 25 i 50 anys de casats. Enguany és avui: fem una festa al santuari de Meritxell, a les 17 hores, per donar gràcies a la Mare de Déu i compartir joiosament aquest esdeveniment.

En una societat materialista, que cerca les immediateses i la utilitat comprovable de les coses, Sant Pau parla d’un camí incomparablement més gran: no és parlar llengües per viatjar lliurement per tot el món; no és tenir informació privilegiada de primera mà per fer inversions milionàries i guanys econòmics incalculables que ningú més pot fer; no és la fortalesa d’ànim que ens fa sortir airosos de tots els compromisos. És l’amor, del qual vosaltres en sou un testimoni eloqüent, el que us ha ajudat a arribar fins aquí. I més encara, veritat?, perquè l’amor no passarà mai.

Vosaltres us heu escollit l’un a l’altre? Potser sí que al seu dia pensàveu que era així. Deixeu-me dir una altra cosa: vosaltres us heu rebut i us heu donat l’una a l’altre. Us heu rebut i us heu donat durant 50 anys o 25 anys. I encara continuareu. I no heu acabat. Però és Déu, el nostre Pare, qui us concedeix tot el que demaneu en nom seu. És la gràcia del sagrament. M’agrada dir-ho als joves que avui demanen contreure matrimoni com a sagrament de l’Església. La declaració d’intenció que signen abans del matrimoni acaba amb aquestes paraules: “Espero aconseguir-ho, amb l’ajut de Déu.” Perquè és així i així ho creiem.

I heu arribat fins aquí perquè la gràcia de Déu us ha ajudat. Esperem que us acompanyi en l’esdevenidor. Avui donarem gràcies. Que aquesta acció de gràcies la mantinguem viva i conscient en el futur.

Els qui us acompanyem avui, familiars, amics i els mossens ens unim a vosaltres perquè experimenteu en la vostra vida aquest amor de Déu i li’n doneu gràcies en el vostre cor.