Constitució

El 14 de març és una data clau per a Andorra, ja que commemora que aquest mateix dia del 1993 els ciutadans van aprovar en referèndum la Constitució que va transformar el país i el va convertir en un estat modern, amb separació de poders, drets fonamentals i reconeixement internacional. No es tracta, per tant, d’un simple dia festiu al calendari, sinó que és el record d’un moment col·lectiu que defineix qui som com a país i com vam entrar, fa unes dècades, en l’era moderna. Per això sorprèn que el Govern permeti als comerços obrir les portes en una jornada que, en teoria, hauria de tenir un significat cívic i institucional especial. La decisió pot semblar pragmàtica en un país amb una economia fortament vinculada al comerç i al turisme, però el missatge simbòlic que transmet és molt discutible. En efecte, els dies nacionals serveixen per reforçar la identitat col·lectiva i el sentiment de pertinença; són moments en què un país s’atura per recordar els valors que el fonamenten. Quan una data com el Dia de la Constitució, pel simple fet de caure en cap de setmana, queda diluïda entre aparadors oberts, rebaixes i l’activitat habitual dels carrers comercials, el risc és que perdi pes el que es pretén celebrar i es resti importància als valors que aporta a la societat en general. Permetre l’obertura dels comerços pot donar resposta a interessos econòmics immediats, però també evidencia certa manca de sensibilitat institucional envers els símbols del país. La Constitució no és només un text legal, és el pacte que sosté la convivència democràtica, i els seus aniversaris haurien de ser, sobretot, una invitació a celebrar-la i a recordar-la. En definitiva, un país també es construeix amb els gestos que fa. I decidir si el 14 de març és un dia per vendre o un dia per recordar què ens uneix no hauria de ser una qüestió a plantejar, i això diu molt de les prioritats i de la sensibilitat dels que ens governen.

El 14 de març és un dia per vendre o un dia per recordar?