Dones clau per a la història d’Andorra
Les sufragistes andorranes
El 7 de maig del 2025 va ser una data molt important per a la història de les dones al país. Al comú d’Encamp, davant les autoritats andorranes, es va presentar el llibre Dones clau per a la història d’Andorra. Les sufragistes andorranes. Va haver-hi 55 anys perquè aquesta part de la història fos tractada en una obra dedicada.
El temps passa, fila i vola. Però el temps també exigeix que les coses madurin. Cal saber esperar el moment oportú perquè les coses arribin a bon port. També va ser el cas d’aquelles dones que van saber esperar el seu moment.
Avui en dia l’actualitat dona tota la importància al vot, però no era el més important per a aquestes dones. Més aviat hi havia una voluntat d’igualtat que no només de sufragi: considerar que homes i dones eren iguals. Hi havia altres qüestions que els importaven molt més que el vot en si. Cal recordar que les dones ja participaven en les eleccions d’alguna manera: anaven a buscar vots per al marit, per exemple. L’únic que no feien era l’acte mateix de votar.
Les dones que van lluitar van contribuir a fer evolucionar la política
Les primeres eleccions, el 1971, quan les dones van poder votar per primera vegada, els resultats no van variar gaire. Els grups estaven molt ben definits a cada parròquia i la dinàmica es va mantenir.
Tot i que es podria pensar que el dret de vot de les andorranes fou revolucionari, no és ben bé el cas, perquè a la pràctica no va alterar el panorama polític de l’època. El que va passar és que, un cop aconseguit el dret de vot, es va generar una exigència més gran.
Fins aquell moment, presentar-se a les eleccions no exigia cap programa electoral. Es va considerar necessari un canvi en aquesta pràctica i demanar que els candidats organitzessin reunions públiques per detallar les seves intencions i exposar els programes que proposaven.
Les dones no van provocar una ruptura abrupta amb el sistema polític vigent, sinó que van plantar la llavor d’una transformació més profunda en la forma d’entendre i exercir la política al país. El seu llegat va anar més enllà del dret de vot: va impulsar una exigència de transparència, de debat públic i de programes concrets, en un context en què tradicionalment les eleccions es basaven en lleialtats personals, familiars o parroquials.
Per posar un exemple concret, a la parròquia d’Encamp es trobava el grup dels Reig, d’una banda, i els mestres de l’escola francesa, de l’altra. Resulta inevitable constatar una dinàmica binària, amb dos grups que es polaritzen al voltant d’un sol pol. Dos bàndols que es defineixen en funció d’un únic pol: un de favorable i l’altre d’oposició.
Al cap i a la fi, les dones que van lluitar pel sufragi femení van contribuir a fer evolucionar la política cap a una pràctica més madura i argumentada. El seu esforç pacient i perseverant va marcar la manera de ser i de fer política a Andorra, més oberta i conscient del valor de totes les veus.