Van Gogh a Andorra

Pel temps que corre de bombes i mortaldat en cada vegada més llocs arreu del planeta, és bo, entenc, posar èmfasi, sempre que es pot, en allò que ens permet entreveure espais de llum, moments d’esperança, intervals de creació posant en valor tot allò que l’ésser humà és capaç de fer de millor.

En un moment en què cada notícia que arriba és de baralla, de guerra i destrucció vull donar importància a allò que se situa a l’oposat, a la bellesa que ens fa sentir millors, a l’estudi que engrandeix, a la creació que fa créixer...

Suposo que, qui més qui menys, ha sentit en algun moment parlar de Vincent van Gogh. Doncs tenim la sort, durant tot aquest mes, encara, de poder visitar l’exposició que, sobre aquest pintor, es duu a terme al Prat de la Mola, a Escaldes-Engordany. Es tracta d’una experiència que, a més de fer conèixer el pintor d’Arles, fa entrar, literalment, dins de les seves obres, de la seva mà amb els seus mots i guiat per l’avatar del seu germà mercès a les noves tecnologies.

Es tracta d’una experiència que fa conèixer el pintor

Passeges enmig dels paisatges que van seduir l’artista, pels carrers i pels llocs que va recórrer i plasmar amb el traç del seu pinzell, fins a tocar el moviment dels estels de les nits que va pintar; autèntiques sensacions de moviment virtual quan, en realitat, no et mous.

Es tracta, per altra banda, d’una immersió total en la seva obra, un bany de color que pren una dimensió fascinant i que, si vas resseguint les reflexions del pintor mentre vas endinsant-te enmig del seu món esdevé capbussada en el seu interior.

Més enllà de l’experiència sensorial pictòrica, hi ha una experiència sensitiva tecnològica que no pot deixar de qüestionar-te: vivència real o advertiment virtual?

Només puc felicitar, i felicito, els organitzadors que hagin tingut la gosadia de portar-ho a Andorra, segon punt d’un recorregut que tot just comença, després de la creació a Melbourne.

Crec, sincerament, que l’exposició mereix la visita!