És una qüestió de drets
Cada 1 de març es commemora el Dia internacional de la cadira de rodes, una data creada per conscienciar sobre els desafiaments a què ens enfrontem diàriament les persones amb mobilitat reduïda, a més de promoure la igualtat i la plena inclusió i reflexionar sobre els drets de 80 milions de persones al món. Som moltes persones, i cada vegada en serem més a causa de l’envelliment de la població, les que cada dia ens seguim trobant barreres que impedeixen la nostra plena participació en la societat.
L’1 de març és, per tant, un dia per reivindicar, sobretot, un accés més gran als productes de suport que necessitem i una accessibilitat que, encara que va millorant, dista molt d’estar a l’altura de les nostres necessitats.
La CASS hauria de finançar productes per a necessitats personals
Les cadires de rodes no són un producte aïllat, sinó que formen part d’un gran nombre de productes ortoprotèsics relacionats amb la mobilitat reduïda, com ara coixins antiescares, cadires de bany, etc. Cal que un metge te’ls recepti, cosa que es fa en funció de les patologies que causen la mobilitat reduïda i no de les necessitats reals dels usuaris, i s’hauria de poder accedir a aquests productes en funció de cada necessitat i no de la seva discapacitat o de la seva patologia.
La CASS hauria de finançar els productes que cobreixin les necessitats personals, tant és que siguin causades per una lesió medul·lar o per una malaltia neurològica, és una qüestió de drets humans proporcionar a la persona allò que necessita per al seu dia a dia, i tan important com poder tenir una cadira de rodes adaptada a les nostres necessitats és que les ciutats i els edificis siguin accessibles. Aquesta és una realitat que anem millorant, però encara queda molt per fer, i molt especialment en habitatge: segueix havent-hi moltes persones en habitatges sense ascensor, que no poden sortir de casa de manera autònoma. Nosaltres també formem part d’aquesta societat i tenim dret a una vida digna i accessible.