Tornar-hi o no

La Copa del Món ha tornat a situar Andorra a l’aparador internacional. Les imatges de la pista Àliga plena i amb unes graderies bolcades animant Jordina Caminal han tornat a projectar un país que sap fer les coses bé. Potser pel cuquet de tornar a tenir les millors al país o potser perquè el president de la FIS ens va animar, el final del cap de setmana es va saldar amb la idea de tornar a optar a un Mundial.

La qüestió és, però, que les decisions estratègiques no es poden prendre en calent. El cap de Govern, Xavier Espot, ho expressava amb encert: “Hem de recordar el que va passar” i cal ser “prudents però ambiciosos”. En aquestes dues frases hi ha la clau del moment actual.

Les decisions estratègiques no es poden prendre en calent

Recordar el que va passar vol dir assumir que la candidatura anterior no va prosperar. Assumir que Reykjavík no es fondrà tan fàcilment com la neu a l’estiu –o els bitllets que es necessiten per a una candidatura. Però també vol dir que Andorra té dret a somiar en gran si després la feina és professional i encertada. Fa dos anys vam aprendre com funciona la diplomàcia esportiva, quins equilibris pesen en una votació i quins suports cal treballar amb anys d’antelació.

I si Andorra ha deixat clar que ja no és una novetat exòtica en el calendari; és una plaça fiable, voler un Mundial no pot ser només una qüestió d’orgull nacional. Ha de respondre a una estratègia clara. Quin retorn volem? Econòmic, turístic, de marca país? Quin llegat volem que deixi? Sense una resposta concreta, qualsevol gran esdeveniment corre el risc de quedar reduït a un gran aparador de quinze dies.

Un debat com aquest no es pot obrir a les portes d’una legislatura que està morint. Cal esperar que el moment nacional, i també l’internacional, encaixi a la perfecció. I mentrestant el que és imprescindible és preguntar-nos com volem que sigui el sector de l’esport i del turisme al país, quin paper han de jugar i com s’han de planificar a llarg termini. Ser prudents, sí. Però també ambiciosos. Només així el pas endavant tindrà sentit.