Espai públic???

En tots els països del món l’espai públic es defineix com un lloc de trobada, interrelació i lliure accés per a la ciutadania, essencial per al funcionament urbà i la cohesió social. D’aquesta manera, places, parcs, voreres i rotondes configuren el paisatge quotidià i condicionen la manera com ens movem i convivim. No obstant, no sempre és fàcil entendre algunes d’aquestes intervencions urbanístiques destinades a millorar l’espai públic, ja que, malgrat la bona intenció, costa esbrinar quin embelliment, tipus d’aprofitament o utilitat aporten. I justament, al meu parer, una d’aquestes millores poc comprensible se situa a Santa Coloma, i més concretament a l’encreuament entre el Carrer Verge del Remei i l’avinguda d’Enclar (o, dit d’una manera més planera, a la petita rotonda que hi ha davant de l’Espai Columba i d’un magatzem de material de construcció “outlet”). Imaginem-nos una rotonda minúscula, envoltada per 3 carreteres amb trànsit constant, on s’han disposat tres bancs individuals orientats en el sentit descendent dels cotxes. Sobre el paper, la idea pot semblar positiva: generar un punt de descans, convidar a la pausa, oferir mobiliari urbà allà on abans només hi havia asfalt. Però quan s’observa el conjunt, costa imaginar-hi una estada agradable. El soroll dels vehicles, la proximitat immediata dels cotxes i la manca d’un entorn amable fan difícil concebre aquell indret com un espai de trobada. Seure en aquest lloc ha de fer la sensació d’estar en una d’aquestes atraccions que et fan pujar l’adrenalina: els cotxes m’esquivaran? He de tancar els ulls? Cridar? Aquest tipus d’actuacions obren un debat necessari: tot espai és susceptible de convertir-se en lloc d’estada? O potser cal prioritzar la qualitat per damunt de la quantitat? L’urbanisme no és només omplir buits, sinó analitzar prèviament si l’espai creat tindrà alguna utilitat. I, de vegades, abans de col·locar un banc, potser cal preguntar-se si algú hi voldrà seure.

L’urbanisme és analitzar si l’espai creat tindrà utilitat