A tocar de la medalla
Andorra tanca demà la participació olímpica en els Jocs de Milà-Cortina 2026. Ho farà amb Carla Mijares, que ha d’acabar de tancar uns Jocs que han anat clarament de menys a més per a la FAE. El paper del país als Jocs no es pot mesurar només en resultats finals, sinó en la capacitat de créixer, consolidar estructures i mantenir una presència competitiva en un escenari global cada vegada més exigent. És evident que ens podem quedar amb el discurs que competir ja és tot un èxit –que ho és– però em semblaria simplista alhora que insuficient. El desè lloc de Joan Verdú, amb una segona mànega brillant, demostra que Andorra pot mirar de tu a tu a l’elit mundial. Ja fa temps que han anat sortint esportistes en diferents disciplines que es planten en la lluita per les coses importants. Diria que ara el debat ja no és si la inversió pública és suficient per assolir aquests èxits, sinó com es gestiona aquesta inversió des de les federacions, tot seguint els objectius que com a país ens hem de marcar. Volem tenir medallistes olímpics perquè pensem que ens donarà exposició internacional i de retruc més ingressos al país? O preferim potenciar les bases per tenir així una societat més activa, més saludable i a ser possible que ens costi menys la despesa sanitària?
No hi ha resposta correcta a les dues preguntes, hi ha una decisió política al darrere. Ara per ara, estem en la lluita pels diplomes olímpics (Mònica Doria ja en va assolir un a París), però diria que per fer el salt als metalls cal una decisió valenta que aposti per la professionalització, encara més, de les federacions per maximitzar així les inversions que es fan en el sector de l’esport.
Els resultats de Milà-Cortina han de ser, un cop més, una palanca per obrir un debat que Andorra hauria d’haver tingut des de fa temps. Un debat que ha de lligar l’esport amb l’economia del país i que ha de servir per aturar el “cafè per a tots” perquè mai arribarem a res. L’esport andorrà ha demostrat ja que pot estar a l’elit mundial. En les grans cites esportives Andorra pot entrar en la lluita per coses importants, com també ha pogut entrar en la lluita per acollir grans esdeveniments al territori. S’obre ara una etapa nova fins al 2028 en la qual hem de decidir què fem amb la inversió pública i privada i, sincerament, o totes les institucions van alineades o tornarem a ensopegar en la mateixa pedra.