Alguna cosa s’està podrint
Durant dècades, els Estats Units es van presentar com el garant indispensable de la seguretat europea. Avui, aquesta postura està erosionada, no només perquè Washington exigeixi més als seus aliats, sinó perquè cada cop alterna més els missatges de suport amb amenaces. Aquest cap de setmana, a la Conferència de Seguretat de Múnic, Rubio va adoptar un to més conciliador que J.D. Vance l’any passat, quan aquest va afirmar que “Europa s’està podrint per dins”. “Els EUA i Europa pertanyen junts”, va dir Rubio, sense percebre la ironia que tot just setmanes abans el seu cap havia amenaçat d’envair Groenlàndia si no es podia negociar cap altra via. Sota Donald Trump, la política exterior nord-americana s’ha inclinat cap a una lògica transaccional. Europa, però, no pot amagar-se darrere la inconsistència nord-americana. Hauria d’estar liderant les negociacions a Ucraïna, definint garanties de seguretat i presentant una iniciativa de pau coherent pròpia. El 2023, mentre escrivia la meva novel·la The Wolf Within, em va quedar clar que les amenaces més grans a les nostres llibertats vindrien de l’enemic a dins, abans que Trump enviés agents d’ICE poc preparats a Minneapolis, Chicago o Los Angeles.
El “llop” més perillós és l’intern, aquell que doblega les institucions i reprimeix l’oposició, violentament si cal, per reforçar el poder personal. La ironia és que aquesta administració nord-americana està instrumentalitzant les antigament independents oficines del fiscal general i del Pentàgon per perseguir adversaris polítics com Kelly, Deluzio o Comey, mentre protegeix aliats que apareixen als arxius Epstein i alliçona Europa sobre el retrocés de la llibertat d’opinió. Hem de lluitar tots per les nostres llibertats. Escriure aquests articles per als diaris amb els quals col·laboro i les meves novel·les limita la meva capacitat de viatjar als Estats Units just quan productors a Los Angeles finalitzen l’adaptació cinematogràfica de La Pífia. Tal com va demostrar el meu viatge al novembre, quan agents nord-americans em van apartar per interrogar-me sobre les meves publicacions, fins fa poc només hauria imaginat una escena així en un aeroport de Moscou, Pequín o Teheran. Però el silenci tindria un cost més alt i la història és sàvia. Sovint recorda amb més benevolència aquells que van defensar les institucions que no pas aquells que en van posar a prova els límits per al seu benefici.