Llei òmnibus

La nova Llei de creixement sostenible pretén, segons la seva exposició de motius, garantir un equilibri entre el progrés econòmic, la cohesió social i la preservació del medi natural, assegurant el benestar de les generacions futures. Aquesta Llei òmnibus transmet la voluntat de trobar un equilibri entre creixement i sostenibilitat per reduir les tensions en matèria d’habitatge i desplega accions en els àmbits de la immigració, el comerç i la fiscalitat.

Algunes de les mesures incorporades són el doblament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària fins al 6%, l’increment de les aportacions a fons perdut per als residents passius i els titulars de permisos de residència i treball per compte propi, i l’augment fins als 800.000 euros de la inversió immobiliària mínima obligatòria.

Prioritzar grans capitals pot moure el mercat cap a segments més alts

Aquestes mesures no actuen directament sobre l’oferta de l’habitatge assequible ni estableixen mecanismes de contenció directa del mercat immobiliari.

Andorra ha esdevingut un país atractiu per a molts, fins i tot en un context de preus de l’habitatge desbocats. En aquest escenari, apujar el llindar d’entrada al país o encarir la residència passiva no garanteix necessàriament una reducció del creixement, sinó que pot acabar excloent els inversors mitjans, facilitant l’entrada només a aquells que poden assumir costos molt elevats.

Per tant, l’estratègia de permetre l’entrada només a qui té més capacitat econòmica pot mantenir el progrés econòmic, però difícilment pot garantir que el mercat no es desplaci cap a segments encara més alts. Això pot comportar un augment dels preus de referència i, possiblement, un efecte d’arrossegament del mercat de lloguer. Si no s’actua sobre l’oferta real d’habitatge assequible, si no es reserva habitatge per a ús residencial efectiu o si no es protegeix explícitament el segment mitjà de la població, la pressió pot persistir, malgrat les bones intencions declarades a la llei.