Descansa en pau, Maria Pilar

Amb la Maria Pilar Riba Font ens portàvem 6 anys. Quan ets petit, és molt. Tot i viure tots dos a les Bons, no gaire lluny l’un de l’altre, no vam tenir gaire contacte. Jo formava part del grup de la seva germana, que és de la meva edat i amb qui anàvem a la mateixa escola. La Maria Pilar no es movia amb nosaltres, ella ja anava a Andorra i baixava amb el correu de Canillo. Més tard, la recordo treballant al Comú d’Encamp o al Pro-Turisme o potser a ambdós. La nostra relació no anava mai més lluny de l’”hola” o el “bon dia”. Quan a finals dels anys 60 o començaments dels 70, un grupet vam intentar fer reviure l’esbart Sant Romà, m’hi vaig posar en contacte –tant amb ella com amb alguns altres dels que hi havien ballat– per si ens podien donar un cop de mà. No va dir que no, s’excusà dient que no recordava gaire els balls però que ho provaria. Vaig poder constatar que no era excusa, que no els recordava gaire; la Maria de cal Tresà ens va donar un bon cop de mà. Sis o set anys més tard, quan es va obrir el que acabaria sent el Lycée Comtes de Foix, vam coincidir-hi i, si bé no ens veiem cada dia –ella treballava en la zona administrativa, jo en l’espai d’aules–, la nostra relació va esdevenir molt més fluida, de fet, com és normal, la diferència d’edat es va anar diluint. Va ser més tard, però, quan millor la vaig conèixer, quan li vaig proposar de concórrer, junts, a unes eleccions al Consell General. D’entrada, em va recordar quan li havia demanat d’ajudar-nos amb l’esbart: la por de no poder estar a l’alçada, els dubtes... Sort que hi havia el Pere, el marit, que va ajudar a convèncer-la. Quatre anys més tard vam tornar a fer tàndem a la territorial d’Encamp. Com a consellera general vaig aprendre a conèixer-la més: persona seriosa, de paraula, treballadora; dona de principis i valors clars, recta en el procedir, crítica amb el fer, honesta, íntegra, dialogant... Una gran persona! Descansa en pau, Maria Pilar.

A finals dels 60, vam intentar fer reviure l’esbart Sant Romà