Desconnectar

El mateix dia que el govern espanyol aprova la prohibició de l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials, la pregunta no és tant si la mesura és encertada o no, sinó què diu de nosaltres com a societat. Prohibir és, sovint, el recurs final quan tot l’anterior ha fallat. Les xarxes socials no són un simple passatemps. Són espais de socialització, de construcció d’identitat, de validació constant i –massa sovint– de comparació tòxica. Per a un menor aquest còctel pot ser devastador. Ansietat, addicció, baixa autoestima o distorsió de la realitat no són efectes col·laterals anecdòtics, sinó fenòmens cada vegada més habituals.

Ara bé, la prohibició obre un debat incòmode: és realment aplicable? I, sobretot, és suficient? Posar una barrera legal a una realitat digital global és com intentar aturar el mar amb una tanca. La norma pot enviar un missatge clar –això no és innocu–, però difícilment serà efectiva sense acompanyament.

El problema de fons no són només les xarxes, sinó l’educació digital que no hem sabut construir. Hem donat als menors dispositius cada cop més potents, però els hem deixat sols davant de continguts, algoritmes i dinàmiques pensades per retenir l’atenció a qualsevol preu. I aquí la responsabilitat és compartida: de les famílies, del sistema educatiu, de les plataformes tecnològiques i també dels poders públics.

Prohibir pot protegir a curt termini, però educar protegeix a llarg termini. Ens cal una alfabetització digital real, crítica, que ensenyi a interpretar el que es veu, a gestionar el temps, a entendre que el like no és autoestima i que la vida no cap en una pantalla vertical. I ens cal, també, exigir responsabilitats a les plataformes, que durant anys han mirat cap a una altra banda mentre monetitzaven la vulnerabilitat.

La decisió del govern espanyol pot ser un punt d’inflexió o quedar-se en un gest simbòlic. Tot dependrà de què vingui després. Si és només una prohibició, arribarà tard i malament. Si és l’inici d’un debat profund sobre com volem que creixin els nostres fills en un món digital, aleshores sí que haurà valgut la pena.