Arrugues per certeses
L’altre dia vam anar a fer la ràdio a la sala dels Passos Perduts de Casa de la Vall. El motiu principal era xerrar de la reforma que s’ha fet, encara inacabada. Tal com ens ho van explicar es tractava de deixar les coses més o menys com estaven però sempre una mica millor i traient capes al collage que són els llocs que han superat uns quants segles. Un amic, que és poeta i orc a parts iguals i indivisibles, em va esbroncar després del programa per la rendició d’armes que vaig fer a l’entrevista amb el síndic Ensenyat. Com en tot, i més en l’anàlisi d’una entrevista, segur que tenia part de raó però és que, realment, em feia molta il·lusió fer el programa allà al mig, envoltats d’història. Potser és un problema però a dia d’avui, i als 56 anys, encara hi ha moltes coses que m’entusiasmen i una és una versió de l’andorranitat, la meva, bastant rara. Reconec aquestes emocions i miro de no frenar-les excessivament. Treballo per no dotar-les de massa èpica embafadora però, i en això em van ajudar molt els anys al bàsquet, no penso anar pel món capcot i demanant perdó per ser andorrà. Per això, per exemple, em toca molt el que no sona quan ens fan quedar malament dia rere dia els creadors de contingut aquests intel·ligentíssims que han aterrat aquí per civilitzar els rústics indígenes andosins. Suposo que per consciència de classe també em rebel·la veure que passats 40 anys des que era un crio ara manen els fills dels que manaven aleshores. I sí ,admeto que els tenia bastanta mania i ara em saludo amablement amb tots. Són educats i ens deixen fer la vida als treballadors, sempre que no els facis retrocedir ni un mil·límetre en la seva posició de poder. I el tema és que aquesta gent no són més andorrans que jo, menys tampoc.
L’altre dia vam anar a fer la ràdio a la sala dels Passos Perduts
L’aplicació de la maduresa ens porta a intercanviar arrugues per certeses. Ja sé que Carlemany no va passar per aquí però estarà bé com a país que ens ho seguim creient i que ens segueixi fent il·lusió posar un peu a Casa de la Vall.