Moddy’s: bona nota, i ara?

El 23 de gener del 2026, Moody’s va millorar la perspectiva del ràting d’Andorra d’estable a positiva i va mantenir la qualificació en Baa1. És una bona notícia, però convé llegir-la amb perspectiva: és un termòmetre de confiança que pot abaratir el finançament i, sobretot, reduir incerteses.

Un ràting no parla només de números; parla de credibilitat. I la perspectiva és el “cap a on anem”: positiva vol dir que, si es consoliden les tendències, la nota podria pujar. En un país petit i obert, això té un efecte multiplicador: quan l’Estat inspira confiança, les empreses i els projectes també pateixen menys “prima de dubte”.

Moody’s: El veritable repte és què fem amb aquest marge

L’informe ho vincula a una posició fiscal sòlida: superàvits fiscals sostinguts, propers al 3% del PIB de mitjana, i un deute al voltant del 31% del PIB a final del 2025. Dit planer: hem recuperat aire després del pic de la pandèmia, i això es nota. Però l’aire no és una destinació; és una oportunitat. I una perspectiva positiva no és un xec en blanc: s’aguanta mentre la disciplina es manté i el creixement és de qualitat.

La pregunta clau és què en fem. El perill dels bons resultats és la comoditat: convertir el marge en despesa rígida i difícil de revertir quan canviï el cicle. El repte és transformar aquesta finestra en resiliència: inversions que augmentin productivitat (talent, digitalització, mobilitat), reformes que redueixin colls d’ampolla (habitatge, tràmits, sòl) i polítiques que es puguin mesurar amb indicadors clars, no només amb intencions.

Moody’s també deixa un missatge útil: la confiança s’alimenta de decisions previsibles, d’institucions sòlides i de polítiques coherents. I això és el que separa una bona fotografia d’un bon trajecte.

Si la “nota” ens ajuda a finançar-nos amb menys tensió, aprofitem-la per guanyar capacitat. Perquè l’objectiu final no és pujar un esglaó en un informe: és pujar un esglaó en competitivitat i qualitat de vida.