La dictadura de la mediocritat III

Hem arribat a un punt en què la creativitat genuïna és suplantada per la rendibilitat percentual dels diners ràpids que ignora el valor de l’excel·lència i la dedicació. Els joves, bombardejats per xarxes socials que premien la viralitat efímera, opten per camins fàcils com el contingut digital superficial en lloc de dedicar-se a oficis o professions que requereixin esforç, disciplina i mestratge de molts anys. Les causes d’aquesta deriva són profundes i interconnectades. D’una banda, el consumisme rampant ens ha fet creure que la felicitat rau en l’acumulació de béns materials, deixant de banda el plaer de la creació i l’aprenentatge continu. Les polítiques educatives, obsessionades amb l’accés massiu i la inclusió sense exigència, han diluït els estàndards acadèmics, produint generacions que coneixen moltes coses de forma superficial però poques en profunditat. De l’altra, l’excés de deute i de diners fàcils infla bombolles de diners desconnectades de la realitat.

“L’abundància creativa és el camí”

A més, la burocràcia excessiva en els sectors públic i privat asfixia la iniciativa individual, convertint els professionals en mers executors de protocols. Així, hem creat cada cop molts més llocs de treball polítics, jurídics i administratius dels necessaris. I no oblidem l’impacte de la globalització i la digitalització, que porta mà d’obra barata, però sense formació, competència deslleial de productes i serveis i ens fa dependents de quatre megaempreses digitals nord-americanes.

Ens cal un canvi radical: fomentar l’emprenedoria real, no la de postureig; invertir en formació vocacional que valori l’ofici i l’esforç; i promoure una cultura que celebri l’esforç sostingut. Només així podrem trencar les cadenes de la mediocritat i construir un futur en què l’excel·lència sigui el motor del progrés. Pensar en gran, actuar amb rigor i sobretot una real abundància creativa, tècnica i productiva: aquesta ha de ser la nostra revolució.