Infància digital

En un món on els nens reben abans un mòbil que un carnet escolar, protegir els menors a internet ja no és una qüestió tecnològica, sinó moral i política. Que Andorra acollís, el 30 d’octubre del 2025, un fòrum internacional sobre protecció infantil en línia no va ser un gest menor: va ser un senyal que el Principat comença a situar-se en un debat global que definirà la pròxima dècada.

Les amenaces són conegudes: accés a continguts inapropiats, ciberassetjament, addicció a les pantalles, explotació de dades personals i una indústria que monetitza l’atenció infantil sense gairebé cap escrúpol. La tecnologia avança més ràpid que les lleis i l’educació digital sempre va un pas per darrere de TikTok, els videojocs en xarxa o la intel·ligència artificial.

Passa de presentar la notícia a ser, sovint, l’únic contacte amb ella

Aquí Andorra té un avantatge inesperat. La seva petita mida, una administració àgil i un alt nivell educatiu permeten convertir el país en un laboratori normatiu i educatiu. La protecció infantil en línia no es resol només amb prohibicions, sinó amb tres pilars: normes clares, educació primerenca i corresponsabilitat de les plataformes.

Andorra pot anar més enllà del mínim europeu: verificació real de l’edat, disseny segur d’aplicacions per a menors i sancions efectives a empreses incomplidores. Una alfabetització digital des de primària, formació a pares i docents en riscos reals. Un nen que sap detectar la manipulació digital és menys vulnerable que un protegit només per filtres.

El tercer pilar és exigir responsabilitat a les grans plataformes. Andorra pot impulsar aliances internacionals per exigir canvis en algoritmes i publicitat dirigida a menors.

Si el Principat vol posicionar-se com a referent en polítiques digitals segures, ha de veure això com un actiu molt important. Potser d’aquí a deu anys recordarem aquell fòrum no com un esdeveniment més, sinó com l’inici d’una política pública que va entendre que el progrés que posa en risc els nens mai sortirà a compte.