Titulars

Els canals d’informació estan dissenyats per adaptar-se a un entorn en què tot va molt de pressa. Alguns exemples són els butlletins informatius de ràdio, les newsletters dels diaris amb les principals notícies del dia, les càpsules informatives a les xarxes socials o, fins i tot, els resums generats amb la intel·ligència artificial. Aquests formats permeten tenir una visió general de l’actualitat en poc temps, sense necessitat de llegir les notícies amb profunditat.

Passa de presentar la notícia a ser, sovint, l’únic contacte amb ella

Llegir el diari de principi a fi requereix temps, un temps que sovint costa trobar, i encara més si es vol contrastar la informació amb altres mitjans o consultar la premsa internacional per entendre millor el context de les notícies globals. Davant d’aquesta falta de temps, hem anat acceptant una forma d’informar-nos més ràpida, però menys profunda. Involuntàriament, el titular ha anat guanyant pes fins a convertir-se, en molts casos, en el principal contacte amb la notícia, limitant la contextualització, la comprensió i l’esperit crític. El temps necessari per entendre sembla, cada cop més, un luxe.

Aprofundir pot arribar a percebre’s com una pèrdua de temps. Sovint assumim que ja sabem prou només amb el titular, perquè ens ofereix una sensació de coneixement ràpida que, en realitat, és parcial.

Els mitjans de comunicació, per la seva banda, s’han adaptat a aquesta manca de temps i competeixen per captar l’atenció en un entorn saturat d’informació. En aquest context, el titular esdevé un element clau i sovint determina si llegirem o no la notícia. Ha de cridar l’atenció, ser clar i suggeridor, tot i que no pot contenir tota la complexitat de la notícia.

Una conseqüència pot ser la comprensió més limitada i menys espai per a la reflexió. De vegades opinem amb una informació incompleta, perquè el debat públic necessita matisos i dubtes que difícilment caben en un titular. Entendre i pensar requereix temps, i no sempre ens el permetem.