La justícia trontolla

Estic realment atònit cada cop que sento els ciutadans parlar de la justícia andorrana. No només per la gravetat del que expliquen, sinó per la naturalitat amb què ho fan, com si ja haguessin assumit que el sistema judicial no és fiable. El sentiment que m’arriba, i que ja no sé si he de compartir, és el d’una justícia que ha deixat de ser cega. I el més preocupant és que aquesta desconfiança no apunta cap amunt, sinó que s’enfonsa des de baix. Aquí, a diferència d’altres països on la crítica se centra en les cúpules, la gent ja dona per fet que alguns batlles no són imparcials. Això és un sisme institucional. El descrèdit d’un dels pilars de l’estat de dret hauria de preocupar molt més als que manen, que semblen mirar cap a un altre cantó com si no passés res. Els casos recents de persones declarades innocents després d’haver passat mesos a la presó preventiva són insuportables. Tenir algú tancat, sabent-se innocent, és un fracàs absolut de qualsevol sistema judicial que es consideri digne. Es justifica amb l’etiqueta de “risc de fugida”, però darrere d’aquesta fórmula hi ha, massa sovint, automatismes i prejudicis. Ser turista, avui, és un agreujant: se’t considera fugaç per definició, i això determina si dormiràs a casa o rere uns barrots. A la pràctica, s’apliquen dos criteris de pes desigual: resident o turista, com si parléssim de files d’embarcament en un avió.

La presó preventiva i els retards esquerden la confiança

Mentrestant, la Batllia civil està paralitzada per falta de previsió. La justícia lenta no és justícia. Però la justícia parcial, o percebuda com a tal, és directament injusta. I perillosa. La ciutadania comença a sentir que les regles no són iguals per a tothom. I quan això passa, deixem de creure en la institució, en el sistema, en l’Estat. El dia que acceptem això com a normal, haurem perdut molt més que l’eficiència: haurem perdut l’essència de la democràcia. No és un consol que això passi també a altres països propers. Jo vull seguir creient que és igual per a tothom, però em costa.