Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’electricitat va començar a arribar de manera generalitzada a Andorra durant el primer terç del segle XX, amb petites instal·lacions hidroelèctriques locals, i els primers afortunats a tenir llum van ser Ordino i la Massana, quan cada casa pagava un tant per bombeta, cosa que feia que, per aprofitar, els consumidors fessin un forat a la paret per posar-hi la bombeta i així il·luminar més d’una estança. Ara això de l’estalvi ho portem una mica pitjor i malgrat que FEDA de tant en tant ens avisa que estem consumint més del que toca, no tancarem el llum fins que ens toquin la butxaca. Com ja sabem, l’electricitat que actualment gastem a Andorra prové d’una combinació de producció pròpia i importacions, amb un pes important de l’exterior: entre el 65% i el 75% és importada, la qual cosa vol dir que la paguem. Una de les preocupacions de les administracions és buscar solucions abans el preu de la llum pugi, cosa que incidiria negativament en la nostra economia. Pensem el que paguen els nostres veïns del rebut de la llum? Aquesta mateixa setmana ha sortit a concurs la concessió d’una petita central hidroelèctrica al Serrat que es preveu que faci arribar el 30% de l’energia consumida a la parròquia d’Ordino i ja fa temps que força llars s’han apuntat a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, en part subvencionades per Govern. Però l’anunci d’un futur parc eòlic al pic de Maià ja és una altra cosa, sobretot quan veus la imatge d’aquest pic amb els gegants molins eòlics, la imatge esborrona. És evident que el parc ajudaria a augmentar la producció nacional i d’energia renovable, però la pregunta clau: és necessari? El debat sobre el parc eòlic de Maià no és només tècnic ni ambiental és, sobretot, una qüestió política i social: com vol Andorra produir l’energia que necessita sense comprometre allò que la defineix com a país de muntanya. La resposta no dependrà només del vent, sinó del grau de consens que el projecte sigui capaç de generar.

El debat sobre el parc és, sobretot, qüestió política i social

tracking