Relació parasocial
Imaginem que anem per Andorra i entrem a un supermercat a fer la compra com cada setmana i en entrar veiem al passadís Miguel Bosé; què fem? Sens dubte, la seva presència no ens deixa indiferents, ens fem una foto amb ell i li demanem un autògraf o, fins i tot, ens atrevim a comentar algun aspecte de la seva vida privada. En definitiva, ens comportaríem de forma molt propera, fins i tot íntima, com si el coneguéssim de tota la vida. Independentment de com podem ser de molestos per al pobre Miguel Bosé, qui només volia fer la compra, tot això és normal i és molt natural que vulguem acostar-nos a un personatge que hem vist moltes vegades a la televisió, però, per què ens sentim amb la confiança suficient per poder parlar-li com si fos un amic? Al capdavall, no deixa de ser una persona qualsevol del carrer que ni coneixem ni és el nostre amic.
El fet de creure de forma inconscient una relació de proximitat
La resposta a tot això és molt senzilla: hem establert una relació parasocial amb Miguel Bosé. Les relacions parasocials són falses relacions socials que es desenvolupen cap a qualsevol personatge mediàtic, sigui real o fictici, i que percebem com si fos una persona molt propera a nosaltres. Podem arribar a identificar-nos amb ell o tenir algun tipus de sentiment cap a aquesta persona, des de l’empatia o el desgrat fins a l’ enamorament o el tedi més absolut.
El concepte de relació parasocial va ser plantejada per Donald Horton i Richard Wohl el 1956, i la van definir com el fet que algú es cregui de forma inconscient una relació de proximitat amb una persona mediàtica. A la tele, les xarxes socials, la ràdio i altres mitjans de comunicació apareixen tota mena de personatges mediàtics amb què ens podem arribar a sentir identificats de tant veure’ls i escoltar-los i sentir que els coneixem, com si fossin persones tan properes com els nostres amics de tota la vida, els nostres familiars o companys de feina, d’aquí el concepte de relació parasocial.