Cants de sirena
Comencen a sonar alguns cants de sirena que apunten que l’escenari polític pot accelerar-se. Si bé fins al 2027 no ens hauríem de preocupar per la turra que els partits ens donaran, les darreres setmanes s’han vist moviments que insinuen que les formacions estan prenent posicions.
Més enllà de les incògnites que encara planen sobre les llistes, el gran cavall de batalla serà l’eix al voltant del qual orbitaran els pròxims comicis. Les eleccions vinents han d’anar d’habitatge o d’Europa? O potser d’un totum revolutum pensat per capturar votants a banda i banda de l’agenda política? El que és clar és que unes eleccions plebiscitàries –o suposadament plebiscitàries– posarien sota l’estora debats com l’habitatge, el creixement sostenible o la reforma del sistema de pensions. Serà feina dels partits fer el primer càlcul sobre de què els interessa que es parli i sobre quins eixos voldran centrar les respectives campanyes.
Tal com recorda el politòleg Bernard Manin, “les eleccions no decideixen només qui governa, sinó sobre què es decideix”. I aquí rau la clau de tot plegat: el dubte és si a DA li interessa fer unes eleccions monotemàtiques o si prefereix sotmetre’s a una revisió de la feina feta. Veient la darrera enquesta d’AR+I, tot sembla apuntar que els detractors de la UE acabaran cedint –més per pressió externa que no pas per convenciment–, mentre que un debat sobre habitatge probablement faria que DA apel·lés al vell mantra castellà de más vale malo conocido que bueno por conocer.
A l’altra banda, en un debat centrat en la UE, Concòrdia previsiblement seria la gran oposició al Govern, podent aglutinar el vot del no. La incògnita és si els contraris a la UE que no vegin amb bons ulls els d’Escalé acabaran votant amb la pinça al nas. En uns comicis sobre creixement i habitatge, el terreny s’obre i les propostes clares –i el desgast dels darrers mesos que ha patit la jove formació– poden passar factura. En tot cas, cal recordar que els electors es mouen per motius diversos i que la voluntat dels partits sempre és maximitzar les seves opcions. Però els que voten han de tenir present que el que surti de les urnes els representarà durant quatre anys. Així i tot, no es pot acabar un article sobre eleccions andorranes sense recordar que, al final, la clau és a les parròquies.