Nous models de negoci

Els manuals de màrqueting tradicionals defensen que, per crear una bona proposta de valor, cal escoltar el client, identificar les seves necessitats i donar-hi resposta. Històricament, el consum s’entenia com una relació funcional. Avui, però, la utilitat pràctica ja no és el motor principal del consum. Pot néixer del desig de formar part d’un fenomen viral o de viure una experiència publicable a les xarxes socials, encara que aquesta sigui objectivament absurda, incòmoda o humiliant, fins al punt que hi ha persones disposades a pagar per ser insultades.

L’empresa amb més èxit ja no és la que aporta més valor tangible

Aquests negocis ja no parteixen de necessitats o desitjos concrets com menjar bé, rebre un tracte amable o accedir a una oferta de qualitat, sinó que venen un relat pensat per ser compartit i generar reaccions. Existeixen, senzillament, perquè hi ha públic disposat a consumir-los. L’objectiu ja no és trobar qui resol millor una necessitat, sinó qui ofereix una narrativa de la qual formar part, encara que això impliqui cues absurdes, preus desproporcionats o situacions incòmodes. Sembla, doncs, que el criteri de qualitat s’està substituint progressivament per la validació social mesurada amb visualitzacions, likes o comentaris. L’empresa amb més èxit ja no és la que aporta més valor tangible, sinó la que té més capacitat de fer soroll o captar l’atenció.

Molts debats se centren en els empresaris, sovint qualificats d’astuts per haver sabut crear negocis rendibles a partir d’aquestes dinàmiques. Però, potser, el debat real està en els usuaris que troben atractives aquestes propostes. Hem passat de basar el consum en necessitats humanes reals a explotar debilitats emocionals, com la necessitat de validació pública o el desig de pertinença.

Quan s’accepta pagar per experiències humiliants per exhibir-les, la qüestió ja no és només de màrqueting o d’estratègia, sinó una crida a repensar, col·lectivament, quins valors estem premiant com a societat.