Les grans oblidades

Tot just fa nou dies que va començar el 2026, però m’agradaria que el meu desig més gran des de fa anys, i tot i que ho vaig intentar, sigui un pla d’acció per a la promoció i protecció dels drets de les dones i les nenes amb discapacitat. Tot i estar de retirada del món associatiu i en concret de la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional i/o discapacitat, continuo, particularment sempre que en tinc l’oportunitat, reivindicant els nostres drets. Resulta innegable que la societat andorrana ha experimentat grans i importants avenços, però la discriminació contra les dones continua sent una realitat i, en particular, les dones i nenes amb discapacitat continuen al marge dels moviments de lluita dels drets de les dones. A més, les necessitats específiques i la discriminació múltiple que pateixen en els diferents àmbits de la societat encara no han estat preses en consideració ni recollides en les polítiques públiques, que en la majoria dels casos no incorporen la perspectiva de gènere unida a la discapacitat. L’oblit de la consideració mútua de les perspectives de gènere i discapacitat en les iniciatives legislatives i polítiques invisibilitza les dones i nenes amb discapacitat, així com les seves necessitats i drets humans, col·locant-les en una situació de desavantatge a la societat, no tan sols en comparació amb les dones i nenes sense discapacitat, sinó també amb els homes i nens amb discapacitat i sense. Per tant, la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana hauria de començar a posar fil a l’agulla i impulsar un pla d’acció per a la promoció i protecció dels drets de les dones i les nenes amb discapacitat com a política palanca del Govern d’Andorra perquè el feminisme aterri a la vida de les dones i les nenes amb discapacitat, i es pugui implantar com un element alliberador contra les cultures capacitistes i masclistes que oprimeixen i retallen els seus drets humans.

L’oblit de les perspectives de gènere i discapacitat