Ja no hi som a temps

Les xarxes socials no són la vida. Pots sortir de casa amb un forat a l’estómac per la digestió del munt d’aliment tòxic que circula en forma de comentaris anònims i trobar-te just posar un peu al carrer la persona més amable del món que et fa una abraçada i et recorda que la veritat és allà i no al mòbil. De la mateixa manera, pots sortir de casa ple d’amor en forma de 1.500 likes a una foto del teu cul, de tu esquiant o prenent un cafè al sofà mentre a fora neva i després sentir que estàs més sol que mai i que tota aquesta companyia és falsa i líquida. Imagino que amb els anys podrem anar ajustant el tema, però des que van arribar, tot el que han fet les xarxes és créixer.

Temo que ja no som a temps de decidir si ens agrada o no

Andorra s’ha convertit en referència internacional d’aquest sector perquè hem acollit professionals de molt èxit. Fa uns dies The Gregf, David Cánovas, aquell xicot que va perdre un judici per desnonar la senyora Maria Teresa Segalàs del seu pis, va entrevistar Nayib Bukele, president del Salvador. Un senyor que ha acabat amb la delinqüència al seu país, cert, emportant-se de bracet l’estat de dret. No ho dic jo, ho diu Amnistia Internacional. The Gregf arrenca dient “quiero darte las gracias en nombre de la gente de España y Andorra”. I ho escolto i penso, en quin moment hem anat a parar aquí els andorrans? En quin moment la història ens ha adjudicat un portaveu tan improbable? I tot d’una el meu cap centrifuga i penso en els centenars de cursos sobre creixement personal i economia amb matriu andorrana que s’estan impartint avui mateix sense que ningú sàpiga si són una estafa i acabo el recorregut amb aquell senyor de la botiga de fotoràdio del costat del creper de la rotonda que surt al carrer a protestar davant d’una turba que l’escridassa mentre espera per pagar 6 euros per una crep amb insults. I la conclusió és que les xarxes no són la vida, però si s’han de donar la mà en algun lloc, igual aquest lloc som nosaltres, el Principat d’Andorra. I temo que ja no som a temps de decidir si ens agrada o no.