Insulti’m, si us plau
Segur que molts de vosaltres heu anat a Madrid en època de Nadal i heu vist les cues interminables davant de Doña Manolita per comprar dècims de la loteria. A Andorra no tenim aquest fenomen associat a la compra d’il·lusió. Però sí que tenim, des de fa mesos, el fenomen de la Creperia de la Rotonda.
Un fenomen viral a les xarxes socials basat en la creació d’un personatge: el creper que insulta els clients. Que la crep sigui bona o no, això és secundari. El producte real no és la crep, sinó l’insult. I la cua no és per menjar, sinó per sortir en un vídeo.
L’efecte “vull el meu insult” ha col·lapsat l’avinguda Meritxell
Aquest fenomen ha generat indignació entre veïns i botiguers. Els comerços adjacents veuen com els seus aparadors queden literalment tapats per cues de gent que espera el seu torn per ser humiliada. És difícil justificar lloguers elevats quan el teu negoci queda invisible darrere una massa de mòbils gravant insults. La nul·la empatia del creper envers l’entorn comercial ha quedat ben clara en diversos vídeos virals.
Els serveis d’ordre tenen serioses dificultats per trobar una solució efectiva. L’efecte “vull el meu insult” ha col·lapsat l’avinguda Meritxell pels seguidors i s’ha convertit en un problema que ha acabat portant el Comú d’Andorra la Vella a aprovar, dilluns passat, una modificació de l’Ordinació reguladora de la convivència ciutadana.
El servei lingüístic del Govern també té una patata calenta. El creper s’adreça sistemàticament als clients en castellà, fins i tot quan aquests parlen en català, deixant clar que no atén en la llengua oficial tot i dominar-la.
Però no s’atura aquí. Ridiculitza clients que demanen productes sense gluten, afirmant que ell només serveix “gent normal”. Una línia vermella evident: els celíacs són gent normal.
Temps enrere feien gràcia certs acudits sobre gangosos del ja difunt Arévalo; avui hem après que no tot val per riure. Utilitzar una patologia per fer humor no és irreverència, és manca d’intel·ligència i de respecte. Brometes, les justes, senyor creper!