Propòsits per al 2026

Quan arriba el final d’any, és bon moment per mirar enrere i fer balanç. Ho fem en l’àmbit personal, revisant com ens ha anat en la salut, a la feina, en les relacions personals, celebrant els naixements i lamentant les pèrdues, sumant bons moments i aprenent dels dolents. També és moment per formular propòsits per a l’any que comença, com ara cuidar-nos més, dedicar més temps a les persones que estimem o viure amb menys presses. Aquest exercici també el podem fer quant a societat, a país. I en aquest sentit, en la meva llista de propòsits col·lectius per al 2026, desitjo que s’estableixin mesures reals i efectives per frenar el creixement de la construcció i de la població. Un creixement que no afecta només una xifra estadística, sinó que té conseqüències negatives sobre el territori, la mobilitat, els serveis i la cohesió social. Desitjo, per tant, polítiques valentes, pensades a llarg termini, i que prioritzin la qualitat de vida per sobre del benefici immediat.

Vinculada a aquesta problemàtica de país hi ha la crisi de l’habitatge. El 2026 hauria de ser l’any d’una solució realista i equilibrada, amb mesures que protegeixin els llogaters, però que alhora no demonitzin els propietaris. Un altre propòsit és l’adequació dels salaris al cost real de la vida, per minimitzar les dificultats de certes famílies per arribar a final de mes. En l’àmbit de la salut, el 2026 hauria de ser l’any de reduir les llistes d’espera d’alguns especialistes i de garantir el manteniment d’una sanitat pública de qualitat. Finalment, en l’àmbit polític, el propòsit és tenir una classe política més connectada amb les preocupacions de la població.

El canvi d’any és una bona oportunitat per repensar el model

Aquesta llista pot semblar excessivament ambiciosa i idealista. Però els propòsits, encara que no sempre es compleixin, ajuden a fixar objectius. Aprofitem aquests dies per aturar-nos, gaudir del moment i compartir temps amb qui estimem i, també, per somiar un país millor.