Et seguirem esperant

Ja fa temps que em demano d’on surt aquesta energia. Quina és la font original. M’explico usant un exemple assequible. Joan Verdú ha començat la temporada de Copa del Món amb pitjors resultats que les anteriors. Impulsats per aquesta energia de la qual em resulta complicat descriure’n l’origen, van sortint de la cova els que estaven esperant que això passés, per passar llista al millor esquiador de la nostra història. Òbviament, des de l’anonimat, és clar. Són franctiradors, esperant pacientment l’oportunitat per disparar i descarregar tota aquesta ràbia i frustració acumulades. Esperant que la vida els proporcioni una oportunitat per atacar. De nou, amb la cobertura de saber que els seus dards mai es giraran en contra perquè poden posar verda una persona a la qual després saludaran amb afecte quan se la trobin pel carrer, en un ascensor o, ves a saber, en el dinar de Nadal perquè potser resulta que són família.

Posar el Verdú d’exemple, una bèstia de l’alt rendiment que s’ha aixecat després de cops duríssims, m’ho posa fàcil per fer la pregunta clau d’aquesta columna: què us passa als que feu això? Per càlcul de probabilitats, sou bona gent i no poso en dubte que tracteu de manera considerada la gent en el vostre dia a dia. Fins i tot, estic segur, sou fills, esposos, amics o germans fantàstics. I, aleshores, què us passa? D’on surt aquesta mala llet i aquest negativisme continuat per tot plegat?

I per això que la voluntat d’aquesta darrera columna de l’any és mirar de convèncer una sola persona, ni que sigui una, d’enterrar la destral de guerra. Tots ens enfadem algun dia i fins i tot tots hem perdut els papers algun cop inexplicablement, però estar així tots els dies de la vida no pot ser bo. Ni per a tu ni per a la comunitat en què vius. Dit això, si ets capaç de canviar, això et permetrà celebrar amb molta més gent la medalla que farà Verdú als pròxims Jocs Olímpics. I si no pots, perquè costa molt deixar d’estar així d’amargat, tranquil, que et seguirem esperant.

Bon any a tothom!