Innocentada infinita

Cada 28 de desembre, estem acostumats a riure amb les típiques innocentades que publiquen els mitjans de comunicació i les corporacions. Recordo quan, ja fa uns quants anys, em vaig despertar amb la notícia que la Sagrada Família per fi s’havia acabat de construir. Encara era petit. Il·lusionat, vaig córrer a l’habitació dels meus pares per comunicar-los la notícia. Uns segons d’incertesa, incredulitat i una ràpida consulta pels diversos mitjans de comunicació van acabar confirmant el que els meus pares ja sabien: “Que innocent que ets, fill, com vols que l’acabin ara, del no res”.

Aquest tipus de bromes et fan treure els colors i et fan reflexionar: “Com he pogut ser tan beneit. És clar, sí, avui és 28 de desembre, el dia dels Sants Innocents”. I és en aquest instant, quan comences a pensar que, potser, avui hauràs de sobreviure esquivant acudits, comentaris i bromes de tota mena. És només un dia, “a qui li fa mal?”, penses.

I tot això sense parlar dels preus del lloguer

Però fa un temps que vivim immersos en una innocentada infinita. I, a més a més, és una d’aquestes que no fa gràcia. Potser ahir era l’únic dia en què les persones com jo, aquelles que ens trobem en la recerca d’un pis (per viure, per si algú en té cap dubte) podíem escoltar sentències com: “És que preferim una família” o “que podràs pagar?”, pensant que potser són innocentades; o haver de jugar al joc de les condicions abusives: clàusules desmesurades, avals infinits i promeses que no es compleixen. I tot això sense parlar dels preus i de les persones que juguen al Monopoly versió Andorra.

Aquells dies en què puc anar a veure un pis, em desperto amb el cant dels ocells, un sol radiant i la promesa que aquell lloc serà on pugui viure. Però com diu el meu pare: “Avui és un bon dia, a veure qui vindrà a espatllar-lo”. I, en efecte, acaba passant.

Pare, acabaran de construir la Sagrada Família abans que jo trobi un pis digne per viure.