Un Nadal sense mòbils

Tots som conscients que el mòbil ha passat a formar part de la nostra quotidianitat d’una manera abassegadora. Els resultats de les estadístiques ens en donen l’evidència, més ben dit, ens donen els nivells exactes d’on estem arribant. Fa gairebé deu anys, a França, la Dra. Ducanda ja advertia dels efectes de l’ús de les pantalles en els primers anys de vida d’un infant i exigia mesures contra aquesta epidèmia silenciosa i perillosa. Però aquesta addicció, comparable a la de l’alcohol, el tabac i les drogues, no només afecta els més petits. Gairebé 8 de cada 10 infants ja tenen xarxes socials als onze anys. Cada cop hi ha més adults addictes a la dopamina que ens proporcionen les recompenses que rebem de les xarxes socials. Què passarà amb aquests infants i joves? Qui els ha de protegir? El govern australià ho ha tingut clar i s’acaba de convertir en el primer país del món que prohibeix l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys. Considera que les xarxes socials majoritàries han esdevingut tòxiques perquè només cerquen el lucre a qualsevol preu, encara que sigui a costa de la salut física, mental i relacional de qui les utilitza. Recentment Idescat acaba de publicar un estudi en què les xifres constaten que les xarxes socials guanyen les relacions familiars per si algú dubta que els aparells ens estan segrestant la nostra vida. Hi ha qui ja parla de l’error australià perquè s’haurien de controlar millor aquestes plataformes i no castigar els seus usuaris, o que hi ha col·lectius de joves molt vulnerables, pels quals les xarxes socials s’han convertit en l’únic espai on trobar iguals, suport o referents. Potser es refugien en aquestes plataformes perquè manquen recursos per acompanyar-los? Ja hi ha associacions de pares que demanen la regulació de l’ús del mòbil a l’escola, escoles que l’han prohibit, però si no hi ha una voluntat de l’administració, famílies i docents estan sols davant aquesta epidèmia tecnològica.

Les xarxes socials segresten la nostra vida social