Rialles abans de la tempesta
Els Estats Units ja han conegut presidents excèntrics i mentiders. El que no havien vist fins ara és un president que es comporta com un autoritari sense complexos mentre la casa crema, exigint que les cortines duguin el seu nom.
Aquest darrer mes, Donald Trump ha deixat clares quines són les seves prioritats. Amb els preus dels aliments encara pels núvols i les assegurances mèdiques a punt de disparar-se, la Casa Blanca no ha presentat cap pla seriós per abaixar el cost de la vida. Trump ha preferit lliurar-se a guerres culturals, venjances personals i exhibicions cada cop més perilloses a l’escena internacional.
Els EUA ja han conegut presidents excèntrics i mentiders
A casa, l’instint autoritari és inquietant. Trump ha pressionat el consell del Kennedy Center perquè el centre cultural porti el seu nom, després d’haver-ne reformat gairebé tot el patronat ell sol. Tot això, malgrat que fa només uns mesos parlava d’abolir la institució. Ja no és simple vanitat: és una obsessió malaltissa. El president va passar una part surrealista del mes de desembre llançant atacs verbals contra el president Joe Biden i contra tots els seus predecessors que tenia a l’abast de la veu. Als passadissos de la Casa Blanca, sota els retrats presidencials de Biden i Barack Obama, s’hi han penjat plaques burletes, amb insults sarcàstics gravats sota cada marc.
I només per acabar de confondre’ns encara més, l’administració Trump va fer públics els arxius de Jeffrey Epstein només parcialment censurats, tot i que una llei n’exigeix la divulgació completa, fet que va provocar indignació bipartidista i amenaces d’accions legals. A l’exterior, el to esdevé més fosc. La confiscació de petroliers vinculats a Veneçuela en aigües internacionals, combinada amb atacs mortals contra embarcacions veneçolanes i la mort de supervivents, obre la porta a un conflicte obert. Pel que fa a Ucraïna, Trump continua mostrant una indulgència preocupant envers Vladímir Putin, retratant l’agressió russa com un simple “malentès” i assenyalant Ucraïna com a veritable culpable. Un líder obsessionat amb ell mateix, indiferent al patiment i hostil a la llei no és només ridícul: és perillós. Potser fa riure. Però convé començar a alarmar-se. La tirania gairebé sempre arriba amb acudits abans.
Bon Nadal, votants MAGA. Quan penseu demanar al vostre heroi que es faci responsable de reduir la inflació, en lloc de redecorar l’ala est de la Casa Blanca i construir un innecessari saló de ball?