Oblit sanitari
La Llei del dret a l’oblit sanitari s’ha aprovat amb consens parlamentari, malgrat les discrepàncies polítiques per atribuir-se’n la iniciativa.
Sovint, les persones que han superat una malaltia greu arrosseguen un estigma invisible i persistent, tot i estar plenament recuperades. Al patiment propi de la malaltia i a la duresa del procés de curació, s’hi sumen vulnerabilitats socials, emocionals i econòmiques. Aquesta nova llei incorpora un mecanisme per garantir més equitat i evitar penalitzacions injustificades a persones que tenen la mateixa esperança de vida que la resta de la població. En concret, les persones que hagin superat un càncer, completat el tractament per hepatitis C o estiguin afectades de VIH, amb una adherència correcta al tractament, deixaran de ser discriminades quan demanin una assegurança de vida vinculada a operacions creditícies o quan sol·licitin un procés d’adopció. Amb aquesta regulació, el país s’alinea finalment amb les normatives de diversos països europeus i fa un primer pas per protegir els afectats de pràctiques discriminatòries.
No esborra el passat, però normalitza la superació
Aquesta llei és especialment oportuna en un context en què la incidència del càncer augmenta, però les taxes de supervivència milloren gràcies a diagnòstics més precisos i tractaments cada vegada més eficients.
La novetat legislativa permet deixar enrere la condició de malalt com una etiqueta permanent, un desig natural per a qualsevol persona que ha superat una malaltia greu. Alhora, contribueix a reduir l’estigma associat a patologies sovint carregades de prejudicis i elimina obstacles que podrien generar nous danys psicològics innecessaris.
La Llei del dret a l’oblit és, així, molt més que un canvi normatiu: suposa un pas endavant en la manera com la societat entén la salut, la recuperació i la dignitat personal. No esborra el passat, però normalitza la superació de malalties greus i contribueix a una societat més sensible i justa.