L’autoengany

Fa uns dies la ministra Marsol va dir que només una de cada cinc operacions immobiliàries al país les feien gent de fora. La dada, a priori, li anava a favor al Govern (i per això la va dir) perquè era tirar un trumfo en l’espinós debat sobre com frenar l’especulació que ens arriba de fora del país. Però travessem temps tan complexos que ni el millor spin doctor de tots els temps podria desxifrar del tot els enigmes, resoldre’n un equival a crear-ne tres o quatre de nous. I una notícia que aparentment et pot anar a favor se’t pot girar en contra de seguida. És allò de traure aigua sense parar i no adonar-te que no l’envies al mar, sinó que l’estàs tornant a tirar a dins del barco. M’explico.

Aquest país necessita que tots plegats ens autoenganyem

Si el 80%, segons Marsol, de les operacions les fa gent d’Andorra i no tenim cap indicatiu que marqui un descens de l’especulació immobiliària, la major part dels especuladors són de casa. Ergo, ja podem fer les lleis que vulguem per complicar l’accés de males influències foranes, que el problema de cobdícia no és importat. Per tant, ara, gràcies al Govern, sabem de manera oficial que el tema, sobretot, és nostre. I aquí és on arriben les preguntes més interessants. Si resulta que els grans especuladors tenen vuit cognoms andorrans, per què no piquem al timbre de casa seva una tarda a les cinc, seiem al menjador a fer un te i els demanem amb molta educació que patriòticament parin ja d’una vegada perquè les seves pesants butxaques plenes a punt de rebentar estan enfonsant el país en aplicació de la llei de la gravetat? Segurament, qui llegeix això deu pensar que és naïf pensar que això podria funcionar. Segurament aquest article té més ironia que concreció. Segurament la conclusió de tot plegat és que aquest país tan meravellós necessita que tots plegats ens autoenganyem anant a votar cada quatre anys pensant-nos que la democràcia és al voltant quan, en el fons, i fa mal fins i tot pensar-ho, però encara més dir-ho, aquí tot el que va passant a les nostres vides està orquestrat per quatre famílies.