Salut i envelliment

De la mateixa manera que quan quelcom em xoca, o no m’agrada, o crec que correspon a un error acostumo a deixar-ne constància publicant un escrit amb la intenció de participar en un possible debat, crec que és de justícia també deixar constància de quelcom que, al meu entendre, es mereix ser lloat. No només s’ha de parlar del que va malament, és bo i sa fer esment del que funciona bé.

És el tipus de tracte que hauria de rebre tota persona hospitalitzada

Durant la segona quinzena de novembre, el pare va haver de ser hospitalitzat amb una pneumònia en un estat força avançat i, vista la seva edat –98 anys– se’ns va dir que ho podia fer a la planta o secció d’Envelliment i Salut.

No sabent de què es tractava i considerant que era el personal mèdic el més indicat per decidir –en cas que se’ns demanés opinió– vam fer una mica el posat del Simon de l’oncle. Finalment, va pujar d’urgències a una habitació del dit departament. Si en un primer moment no vam saber copsar cap diferència respecte d’altres estades a l’hospital, ben aviat vam ser capaços de veure que l’atenció no era ni gens ni mica la mateixa que en les darreres estades. Només trucar i tenies algú que entrava demanant què calia. L’atenció extrema. L’actitud servicial. Vaig tenir el sentiment de fer un retorn enrere en el temps de més de vint o vint-i-cinc anys, abans que comencessin les retallades sota cobert de diferents reestructuracions a l’hospital. Qui no acabi d’entendre de què parlo, que faci una ullada al llibre d’Aurora Casadevall Medrano Quaranta-tres anys a la sanitat d’Andorra, que deixa ben palès els canvis que es van anar introduint a partir d’un cert moment amb les mancances que això generava. Retornem, però, a la recent experiència: felicito qui hagi tingut la iniciativa i, sobretot, que se li hagi permès dur-la a bon terme. És el tipus de tracte que hauria de rebre tota persona hospitalitzada en qualsevol planta o servei. El tracte rebut per tot el conjunt del personal sanitari: 10 sobre 10.