Frenar el temps
Austràlia ha obert una via que fins ara cap altre país havia gosat encetar: prohibir l’ús de les xarxes socials a tots els menors de 16 anys. La mesura, presentada com un mur de contenció davant l’impacte de les plataformes en la salut mental juvenil, ha generat un debat immediat sobre fins on pot arribar un govern.
El govern australià defensa que la prohibició respon a dades alarmants: augment de l’ansietat, exposició a continguts nocius i un entorn digital que opera sense frens. La resposta ha estat contundent: si ets menor de 16 anys, no hi pots ser. S’hi afegeixen multes milionàries per a les plataformes que no facin complir la norma, amb la intenció que la responsabilitat recaigui sobre els gegants tecnològics i no sobre les famílies.
Però mentre el govern parla de protecció, diversos experts alerten que la llei podria ser difícil d’executar i fins i tot contraproduent. Per verificar l’edat, les plataformes hauran d’introduir sistemes més intrusius, des del reconeixement facial fins a mecanismes d’identitat digital reforçats. Un pas que, segons juristes i organitzacions de drets civils, pot obrir la porta a una vigilància més gran sobre tota la població.
Austràlia prohibeix l’ús de les xarxes socials als menors de setze anys
Deixant de banda el debat –més que interessant– de l’ús de les xarxes, fa dies que em plantejo internament si intentar frenar el temps té gaire sentit. Si quedar-nos ancorats en records edulcorats del passat és millor que patir la realitat agredolça que vivim avui en dia.
Ja fa dies que tinc clar que en el món del periodisme últimament van guanyant els que amb una simple piulada acompanyada de fotografies borroses o vídeos trets de context es fan passar per cavallers de la bona informació. Gent que vesteix l’opinió d’informació, tot i que com diuen en castellà: aunque la mona se vista de seda…
No tinc clar si voler frenar el temps i defensar que tot es quedi com fa 40 anys és la solució als problemes d’avui en dia. Bàsicament, perquè no tinc del tot clar si fa 40 anys estàvem millor que ara. No hi era, per tant, simplement em quedo amb el dubte.