Dia de l’home
Encara hi ha molta feina pel que fa a la igualtat entre homes i dones. Mentrestant, però, resulta que elles festegen el seu dia: el 8 de març. I vet ací que els homes també tenim una diada per a nosaltres: el 19 de novembre, i ningú no se’n fa ressò. Ben curiós!
Es va establir l’any 1992, als EUA. L’objectiu cercava promoure la tan gastada igualtat de gènere, la no-violència, l’entesa, la salut i el paper masculí pel que fa a la seva contribució al progrés del món. La pena, al meu entendre, és que aquests reptes sovint s’embolcallen amb criteris que solen estereotipar-se dessota tics farcits d’una vulgaritat grollera. En tot cas, la iniciativa és una idea fantàstica, si més no pel que fa a intentar la recerca d’un cert equilibri entre ambdós gèneres. Cal definir i afinar amb precisió els rols d’un i altre. Em sobra íntegrament, tanmateix, la disfressa política que els dirigents pinten en aquest entorn. Molts d’ells se senten imbuïts d’autoritat en la matèria, fent homilies i escridassant la tribu que els vocifera amb complaença. La pèrdua de papers –que no pas els de Salamanca– fa grinyolar i desgavellar la base d’allò que hauria de ser quelcom normal i transparent.
No es pot reduir tot al simplisme de confondre el tema amb el recurs als atributs sexuals masculins. Les coses no es poden defensar amb l’argument groller del “per collons”. De la mateixa manera que arranjar-ho tampoc no consisteix en governs paritaris (a l’estil del fifty-fifty). Tot ha de tenir una projecció més ambiciosa i ben definida alhora. L’OMS considera que, tot i que les oportunitats reals dels homes van per damunt de les de les senyores, això no té una traducció real en resultats de salut. Què fa que hi hagi més vídues que vidus? Ben curiós. No ens quedem, però, en una mena de folklore rialler que ignora l’essència del problema.
Lluitem perquè –des de la primeria– hi hagi una total igualtat d’oportunitats a nivell educatiu. Exigim que certes postures retrògradament arcaiques d’institucions com l’Església catòlica s’enfoquin de forma més eficient i respectuosa. Només llavors ja no caldrà institucionalitzar cap jornada. Ni la de l’home prepotent, ni la de la dona menystinguda o submisa al seu espòs (tal com mantenia sant Pau). Poca broma! En serem capaços? Se’ns gira feina.