Les pressions del desembre

Ja som al desembre, amb els llums de Nadal encesos, els calendaris d’advent encetats i, com cada any, el consumisme corresponent. Amb tot això, tornem a trobar-nos sotmesos a pressions de grup, explícites o més subtils. Aquestes apareixen a la feina, amb la colla d’amics o amb la família i ens empenyen a fer “el que toca” més que no pas “el que ve de gust”. És cert que moltes activitats de Nadal neixen del desig de compartir moments al voltant d’una taula amb els que estimem, o d’oferir-los un detall amb amor. Però no sempre és així. Tots ens hem vist condicionats, en més o menys mesura, per unes normes no escrites com els amics invisibles a la feina, els sopars d’empresa, les participacions de loteria, els quintos o les rifes que ens ofereixen els fills dels veïns. Molt sovint són “detalls”, però que sumats impacten en el pressupost, i sobretot, imposen la idea incòmoda que si no hi participes, desentones. Per si no n’hi hagués prou, el Nadal es va inflant d’elements nous. A moltes llars ja no arriben només el Pare Noel, el tió i els Reis; ara també hi apareix l’elf entremaliat que cada dia en fa una de grossa, afegint encara més pressió als pares, obligats a activar la imaginació i la creativitat. I les xarxes socials, amb el màrqueting al darrere, contribueixen a convertir aquestes festes en una exhibició d’elements del tot prescindibles com els calendaris d’advent de molts formats, decoracions que es renoven any rere any, escapades nadalenques, i fins i tot els “outfits” per als sopars de Nadal. En definitiva, el desembre es converteix en una cursa per comparar-nos, quedar bé i arribar a tot. Amb tot això, l’estima i la generositat es van confonent amb la despesa. La pressió de grup es converteix en “obligacions” i castiga especialment qui va just de diners. Potser el propòsit d’aquest mes de desembre hauria de ser celebrar més per compartir, amb sentit i amb calma, i menys per compromís.

Estem sotmesos a pressions de grup, explícites o subtils