Les torres
El debat sobre les torres és la gran conversa del nostre temps per aquí. Per una banda, és el símbol del canvi de pell definitiu (i sense marxa endarrere possible) de l’Andorra rural a l’Andorra urbana. Amb un puntet una mica fals perquè abans de les torres l’urbanisme de la vall central tenia la mateixa coherència visual que Pedro Sánchez de ponent a l’Andorra Economic Forum. Per una altra, les torres són el gran símbol de l’arribada en menys de 10 anys d’un munt de residents que tenen molts calés i costums propis de l’opulència que la majoria es miren amb recança i desconfiança (i enveja, no ho oblidem) i que una minoria abraça amb delit perquè estan fent molt negoci amb ells. I, en tercer lloc, les torres representen el relat polític d’una època i d’una manera de fer. I aquí Demòcrates per Andorra no s’escapa. La paternitat de les torres d’Escaldes-Engordany és de DA. I és evident que tot és argumentable i que, si no fos això, tota la zona hauria acabat sent completament urbanitzada, cert, però un cop dit això, les torres són cosa de DA. I punt. No punt final, perquè, excepte Carles Naudi (el soci de Govern al Parlament), que és part interessada, costa terriblement tenir una conversa natural sobre un procés que en una versió amable ha afectat el país i, en una no amable, l’ha desfigurat. I això li posa fàcil a una persona, Rosa Gili. La cònsol d’Escaldes-Engordany encongeix les espatlles i diu que això no és cosa d’ella i que si les concessions per noves torres, ara en venen tres més allà al mig, haguessin acabat als tribunals el Comú, hauria pringat molts calés. I mentre ho diu, i segurament ho pensa, el Comú surfeja una època de bonança econòmica rècord gràcies a la construcció, o sigui a les torres. I, vist des de fora, i per molta opinió jurídica que hi hagi al respecte, hi ha batalles que s’han de tenir per pura dignitat. I si creus que no s’han de fer més torres, no ho permetis. I a tribunals a fer el camí llarg i difícil, que sovint és l’únic que porta a destí.
Hi ha batalles que s’han de tenir per pura dignitat