Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El 25 de novembre de 1960, les germanes Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal van ser assassinades per agents de la policia secreta del dictador Rafael Leónidas Trujillo a la República Dominicana. Eren conegudes com “Las Mariposas” i van ser trobades en un barranc, com si haguessin patit un accident de cotxe, després de ser assassinades a cops. Gairebé 40 anys després, i com homenatge a aquestes tres dones, L’ONU va instaurar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. I 26 anys més tard, malauradament, aquesta commemoració continua sent necessària. Tothom recorda l’horrible cas de Gisèle Pelicot, que va tenir la valentia de denunciar-ho i demanar un judici públic, un acte contra la cultura de la violació que es dona en entorns socials que permeten que es normalitzi i es justifiqui la violència sexual. A França, més de tres dones són victimes cada dia de femicidi. A Espanya, el 2015 les dones assassinades, ja triplicaven les víctimes d’ETA. Enguany, ja són 38 les dones assassinades. A Andorra, més de 300  dones han hagut de ser ateses per violència de gènere. Les administracions ja fa temps que han aplicat recursos i lleis per posar fi a aquesta plaga social, però és clar que no acaben de funcionar, de fet les xifres de dones assassinades o víctimes de violència masclista no paren d’augmentar. Cada cop, està més clar que a banda de l’acció de les administracions, la prevenció és l’única manera de detenir la violència, és a dir, un compromís polític i social, per aplicar lleis que fomentin la igualtat de gènere i abordin les múltiples formes de discriminació. La violència de gènere és un tema molt complex, però hem de fer que es vegi com un greu problema públic que no s’ha de tolerar i donar seguretat a les víctimes. La violència contra les dones constitueix una violació dels drets humans que ha estat perpetuada durant dècades. És omnipresent, però no és inevitable, almenys que continuem sense dir res.

La violència contra les dones és una violació dels drets humans

tracking