Una llei per a tots
El 13 de novembre passat es va aprovar la Llei d’accessibilitat universal, una llei que tindrà cada dia més importància pel sostingut augment de la població de més edat i pel dret a la participació activa de les persones amb diversitat funcional. A mesura que la població envelleix també disminueixen algunes de les seves capacitats: decreix la força, la mobilitat, l’agudesa visual i l’audició, i així, progressivament, la interacció amb les condicions de l’entorn comença a provocar conflictes en el seu dia a dia. Si parlem de persones amb discapacitat, cal remarcar el dret a tenir les mateixes oportunitats que la resta de la població; d’aquí la necessitat d’un nou enfocament sobre el disseny dels entorns perquè puguin ser utilitzats pel nombre més gran possible de persones, sigui quina sigui la seva condició.
No es vol perjudicar cap espai comercial ni servei públic
El disseny ha de ser fàcil i adequat per a totes les persones, independentment de les seves capacitats i habilitats, i proporcionar els mitjans més semblants possibles per a tots els usuaris, idèntic quan sigui possible i equivalent quan no ho pugui ser, i així evitar perjudicar o estigmatitzar l’usuari.
Cal remarcar que la llei aprovada el 13 de novembre passat i el seu reglament d’accessibilitat universal no comportaran el tancament de cap establiment, ni la seva voluntat és la de perjudicar cap espai comercial, així com cap servei públic o edifici; tot al contrari, el que es pretén és evitar que se segueixin obrint locals nous que no estiguin adaptats a les necessitats d’una població diversa de la qual tots formem part.
Tot s’anirà adaptant progressivament i en la mesura del possible, així que no cal posar el crit al cel ni malinterpretar aquesta llei per confondre la ciutadania, tal com va fer Andorra Endavant, l’únic partit que hi va votar en contra. El disseny universal és un procés de disseny que habilita i empodera una població diversa i millora la salut, el benestar i la participació social.