Tornar a l’estil
La destitució d’Ibai Gómez de l’FC Andorra ha arribat després d’un període de vuit jornades en les quals l’equip no ha ofert els resultats ni les sensacions que el club buscava. Lluny han quedat aquells inicis que van embadalir qualsevol que li agradi el futbol. No es tracta d’un fracàs ni d’un projecte trencat, però sí d’una etapa que ha anat perdent força a mesura que avançaven les jornades. L’entitat, que sempre ha defensat la paciència, s’ha trobat en un carreró sense sortida i més quan el mateix entrenador, abans de ser acomiadat, ha preferit fer un pas al costat i marxar com un senyor, evitant soroll i dramatismes.
La pregunta ara no és altra que decidir qui ha de prendre el relleu per recuperar l’essència d’un equip que, en les primeres jornades, ja ha demostrat que és capaç de tot i més –sempre que no es deixi portar i recordi que la feina s’entrega a final de temporada, no a l’aturada de Nadal. L’Andorra és més competitiu quan manté els peus a terra i no quan es deixa enlluernar per una bona ratxa.
Si la decisió d’acomiadar Ibai també venia de les vivències viscudes les darreres dues campanyes, els mateixos aprenentatges han de servir per no caure en idees estrambòtiques que desvien l’equip del seu camí natural. L’entitat ja ha passat per cicles en què apostar per perfils que buscaven sortir de l’estil han acabat generant més sorpreses que estabilitat. I la realitat és que la lliga Hypermotion no perdona desconnexions.
Ara, més que mai, el club necessita que el relleu sigui fidel a l’estil de joc que ha fet funcionar l’Andorra: un futbol propositiu, valent, amb una identitat clara i amb una idea de joc que doni sentit a tot plegat. Un tècnic que entengui què s’espera d’aquest projecte, que baixi al fang quan toca i que tingui prou personalitat per sostenir-lo en els moments complicats. No es tracta només de guanyar partits, sinó de fer-ho des d’un model reconeixible i coherent.
Perquè si algun cop arriba la fatalitat de tornar a perdre la categoria –que ho dubto–, com a mínim que la desgràcia arribi amb el cap ben alt, defensant una metodologia clara i un futbol que connecta amb l’afició. L’Andorra ja ha comprovat en més d’una ocasió que quan recupera la seva essència és un equip capaç de mirar de tu a tu qualsevol rival.